NEWSROOM

Les persones que diuen 'no'

AQUESTS DIES ha sigut notícia Plácido Domingo pels seus abusos de poder (lamentable tot) i n’he estat parlant en diversos entorns. És una d’aquelles notícies safareig que agafen molta volada quan no passen gaires coses rellevants, com ara en ple agost. No obstant això, tant l’escàndol com la reacció del tenor ('excusatio non petita') donen per a força matisos i m’han fet reflexionar molt més enllà de la resposta irada i simplista immediata.

M’ha fet pensar en, imaginem, les dones que no coneixerem que li van dir 'no'. Aquestes no van aconseguir la feina, la trucada o el favor. Les que van preferir no acceptar la transacció i potser no van arribar enlloc, ara no les coneix ningú. Tampoc no coneixem, per exemple, les persones d’un partit o moviment que no han acceptat trair la seva ideologia o canviar de discurs per mantenir la paga, el càrrec o escalar. Aquestes ja no estan en política o es mantenen fora de pla. Ni tampoc les que prefereixen no perjudicar un company que ascendir o els creadors que no s’apunten a modes o estratègies comercials que no tenen res a veure amb l’art o el talent per vendre més entrades, llibres o quadres.

Dir 'no' és complicat per infinitat de motius: l’entorn cultural masclista indefugible, la manca d’una llibertat intel·lectual real, la pura necessitat, l’ambició personal. Però, malgrat això i totes les raons respectables que es puguin tenir per acceptar xantatges i renúncies morals, hi ha persones (poques i anònimes) que no estan disposades a fer-ho encara que el cost, en termes de resistència existencial, sigui molt alt. En conec algunes que viuen pràcticament en la misèria per mantenir-se sempre fidels a uns valors. D’altres no tenen una situació tan dramàtica, però, sent professionals brillants, han renunciat a guanyar més calés o destacar socialment si no és de manera neta perquè entenen el triomf d’una altra manera.

Aquestes persones (en qualsevol escenari) no solen arribar gaire lluny segons els paràmetres d’èxit de la nostra societat. Una trista paradoxa que m’ha dut a escriure aquest article, que vol ser el meu modest homenatge a tots aquells i aquelles que han dit 'no' al llarg de la història i que, per desgràcia, mai no coneixerem. Els déus invisibles de Plató.

Més continguts de

El + vist

El + comentat