TERRITORI
Camp de Tarragona 24/01/2018

Els pobles més petits fan sentir la seva veu

Al Camp de Tarragona hi ha 33 municipis amb menys de 250 habitants, la gran majoria dels quals continuen perdent població o estancats

Jordi Salvat
5 min
Imatge de l’església de Santa Maria, a Senan, a la Conca  de Barberà.

TarragonaMés d’un terç dels municipis de Catalunya compten amb menys de 500 habitants censats i tenen la consideració de micropobles. Una part important d’aquests amb prou feines superen els 100 habitants. En el cas del Camp de Tarragona, trobem un nombre important de municipis en aquesta situació, la gran majoria en comarques d’interior, sobretot a la Conca de Barberà i el Priorat. Són zones afectades per un despoblament que fa moltes dècades que dura i no s’atura o, com a molt, s’estanca.

L’any 2000 l’Informe sobre la revisió del model d’organització territorial de Catalunya, a iniciativa del Parlament de Catalunya i conegut popularment com a Informe Roca, proposava la supressió dels municipis de menys de 250 habitants i l’agrupació dels que no arribessin als 1.000 habitants (o a 500 en zones de muntanya) amb la finalitat que compartissin determinats serveis públics. Amb aquesta proposta els municipis es reduirien dels 946 existents llavors a 758. L’informe va generar una forta controvèrsia pública i va ser rebutjat de forma unànime pels ajuntaments petits.

Divuit anys després, els municipis petits continuen defensant la seva identitat. L’alcalde de la Torre de Fontaubella, Jaume Rofes, es mostra totalment contrari a la fusió de municipis petits en ajuntaments més grans: “Les necessitats de cada poble només les sap bé la gent del poble, que coneixem el terme municipal, els camins, els serveis...” La seva homòloga de Senan, Carme Ferrer, també es mostra contundent: “Estudis europeus demostren que els municipis petits no generen una despesa més elevada que els més grans. Hem de mantenir la nostra independència”.

Censos que no són reals

Amb 42 habitants censats, la Febró és el tercer municipi amb menys població de Catalunya, empatat amb Fígols, al Berguedà. Aquest poble de l’interior del Baix Camp ha viscut un procés de despoblament accelerat des de l’inici del segle passat, quan superava els 300 habitants. Té una població molt envellida. El seu alcalde, Sergi Cotilla, explica que el cens no és del tot real: “Hi ha persones que viuen a la Febró però estan empadronats a Reus o Tarragona per motius administratius o econòmics. Per exemple, tenen l’autobús gratis o avantatges a l’hora de pagar una hipoteca. I això és un greuge per als pobles petits”.

Tot i tenir un cens al voltant de la cinquantena d’habitants, a Senan, a la Conca de Barberà, habitualment només hi viuen una quinzena de persones. “Hi ha força gent que viu a Reus, Tarragona o Barcelona, però per motius sentimentals o econòmics està censada a Senan. A l’estiu arribem a puntes de 100 persones vivint al poble”, explica l’alcaldessa, Carme Ferrer, que recorda que a inicis dels noranta la població no arribava a la trentena d’habitants. La població està força envellida, amb una majoria de persones que han tornat al poble en jubilar-se.

Renau és el municipi més petit del Tarragonès, i amb molta diferència. La seva situació demogràfica és molt diferent de la Febró o Senan. L’últim cens és de 153 habitants, una xifra que representa un augment molt gran des de l’any 2000, quan només hi havia censades 68 persones. La proximitat als grans nuclis de població de la costa ha fet que moltes parelles joves hi hagin anat a viure, i ho demostra la piràmide d’edat del poble, amb una quarta part de la població menor de 20 anys. Aquest creixement, segons l’alcaldessa, Rosa Maria Parès, ha estat molt ordenat i ha permès rehabilitar la gran majoria de cases del nucli antic i crear un nou eixample al municipi. A Renau hi ha casal, piscina municipal i un camp d’esports. A la Torre de Fontaubella disposen de biblioteca, piscina municipal, pista esportiva, una àrea de lleure i una sala d’exposicions.

Impostos i subvencions

Des de la Febró, Sergi Cotilla assenyala que amb els impostos que recapta l’Ajuntament es paga el manteniment del poble, però per fer inversions es depèn de la Diputació de Tarragona i la Generalitat. És el cas de les obres en una plaça i un carrer del poble que s’estan duent a terme aquest mes de gener, finançades per la Diputació. “Vius gràcies al PAM i al PUOSC”, afirma l’alcalde. El PAM és el Pla d’Acció Municipal, impulsat per la Diputació, i el PUOSC, el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya, de la Generalitat.

“Hi ha l’estereotip que els pobles petits rebem moltes subvencions i no és així. Rebem diners d’altres administracions proporcionalment als habitants i a l’extensió que té el municipi. Ara som 49 habitants, però tenim una extensió d’11 quilòmetres quadrats. Amb els impostos que recaptem paguem els serveis bàsics que per llei hem de prestar, com el cementiri, l’enllumenat públic, la xarxa d’aigua potable i el clavegueram”, comenta Ferrer.

Serveis compartits

Les estructures municipals són mínimes en aquests municipis, que tenen un administratiu, dos com a màxim, i sovint a jornada parcial. Els serveis administratius de la Febró es porten des de l’Ajuntament de Prades. Renau comparteix secretari amb Alió, i en altres casos és el Servei d’Assistència Municipal (SAM) de la Diputació de Tarragona qui s’encarrega de la secretaria i la intervenció dels ajuntaments. Serveis com l’arquitecte municipal o els serveis socials depenen del Consell Comarcal, i quan cal un enginyer per a una obra important recorren al suport de la Diputació.

Un lobi per defensar els micropobles

L’Associació de Micropobles de Catalunya (AMC) és una entitat sense afany de lucre que té com a objectiu donar una veu conjunta als pobles de Catalunya que tenen menys de 500 habitants i, per tant, tenen la categoria de micropobles. L’AMC vol contribuir a aconseguir que els seus habitants visquin en unes condicions com més dignes millor. Es va crear l’any 2008 i deu anys després de la seva fundació aplega la meitat dels més de 300 micropobles de Catalunya, que són més d’un terç del total. Els ajuntaments de Rocafort de Queralt, Pira, Senan i Conesa, tots quatre a la Conca de Barberà, en són socis fundadors.

L’alcaldessa de Senan, Carme Ferrer, és actualment una de les vicepresidentes d’aquesta entitat municipalista, que defineix com “un lobi que defensa els interessos i la situació dels micropobles amb l’objectiu de fer pinya i compartir experiències”. “A un poble sol no ens fan gaire o gens de cas, però quan ens unim diversos micropobles amb problemàtiques comunes sí que ens reben des d’administracions superiors”, comenta Ferrer, que assenyala que l’AMC ha participat en l’elaboració de lleis com la de territori, ja que “els micropobles representen el 33% de tot el territori de Catalunya i les lleis s’han de fer des del territori i no des d’un despatx de Barcelona”. Els pobles petits també han reivindicat la seva posició en la llei de transició energètica, el catàleg de masies o les competències per prendre decisions de caràcter urbanístic o per mancomunar serveis.

stats