TERRA -NO SOMNIS-

De la poma a la copa de vi

Aquest espai és una tribuna d’opinió sobre el vi que setmana rere setmana escric amb vocació periodística i voluntat informativa. Però aquest mes serà un pèl diferent. Coincideixo amb moltes dones que cal deixar d’adjectivar el vi amb el gènere perquè estigmatitza i perpetua el sistema patriarcal en què vivim i que per fi ens hem obstinat en canviar plegades. Perquè volem relatar-nos. Que sororitat sigui el neologisme del 2019 és tot un avenç, tant com que l’Optimot, aquesta eina lingüística de consulta tan precisa i professional, hagi tingut una derivada feminista amb vista al 8 de març i esperem que més enllà. Quan parlo d’atribuir gènere al vi, em refereixo clarament al femení, perquè amb el masculí mai passa. ¿Heu sentit mai que s’anunciï una taula rodona d’homes i vi o el vi en masculí?

Cada 8 de març em conviden a moderar tertúlies de dones i vi, així, com un binomi, com una raresa. Quan la dona, en el vi hi ha estat sempre. De les botes de vi ranci, al Priorat en diuen botes padrines. El cas és que les trobades de dones i vi són altament satisfactòries pel que hi sento, hi visc i hi aprenc, però és que nosaltres ja estem convençudes, i ja ens la sabem, la lliçó de la igualtat. El vi no hi entén, de gèneres, sinó de ciència i de consciència, de naturalesa i d’humanitat, així, en conjunt, en plural. Aquí sí que podem i volem presumir de ser universals. Però amb arrels. Tot alhora. El vi té moltes variables que el fan diferent a cada anyada: varietat, sòl, clima, i la mà de la persona que l’acompanya i l’interpreta. Però el gènere hi intervé poc. O gens. Són la persona i les capacitats i emocions el que el matisen. I la força del ventre.

Aquest 8 de març ha sonat fort Tu silencio no te protegerá, de l’escriptora Audre Lorde. La il·lustradora Paula Bonet i l’editora Patrícia Escalona són un duet poderós que culturitza des de @mujeresdellibro a Twitter. Porten avantatge al món del vi. Les llegim amb enveja, però tinc clar que, en breu, vinyataires, celleristes, enòlogues, empresàries, periodistes i totes les -es que vulguin sumar-s’hi sabran, sabrem fer el mateix, per empoderar-nos i explicar que la veu del vi és al cep, que la sang és la saba, que l’amor romàntic ha fet tant de mal com una mala poda, que les dones som tant de flors com d’ortigues, que podem plantar cara a la invisibilitat i assumir tantes responsabilitats com ens vulguem encomanar sense que ens vinguin derivades. I prioritzar subjectes, processos i béns que ho han tingut tan magre com nosaltres. D’això va l’ecofeminisme segons l’antropòloga Yayo Herrero. I som aquí. Entre dubtes i incerteses, pors superades i la veu alçada. La poma que van compartir Adam i Eva hauria d’haver sigut una copa de vi.

  • Etiquetes

Més continguts de

El + vist

El + comentat