Com es publica el primer llibre?

TarragonaPublicar el primer llibre en general o publicar el primer llibre en un gènere concret és un repte per a un escriptor novell en un món editorial que es mou entre el negoci i l’impuls de la cultura i també en l’aposta per nous escriptors. Alguns autors que afronten enguany el seu primer Sant Jordi, o ho van fer fa pocs anys, ens expliquen la seva experiència.

De la idea al llibre

Núria Caro i Àlex de la Guia van tenir la idea del llibre Generació #LoRiuÉsVida el febrer de l’any passat, quan se celebraven 18 anys de la gran manifestació a Amposta en contra del transvasament de l’Ebre que volia tirar endavant el govern espanyol. “Vaig parlar-ho amb la Núria i vam fer un plantejament de com hauria de ser el llibre, parlant amb els portaveus de les plataformes antitransvasament, grups de música, joves... Teníem la idea, però ho havíem de portar a una editorial”, explica De la Guia, que destaca el paper d’Artur Gaya, membre del grup Quico el Célio, el Mut i el Noi de Ferreries, a l’hora de fer el contacte amb l’editorial Cossetània: “L’Artur ja havia publicat amb Cossetània i els va explicar el nostre projecte. Van decidir ràpidament que els agradava el projecte i que el publicarien”.

A finals del mes de novembre passat entregaven a l’editorial el llibre acabat, després de fer un buidatge de premsa i parlar amb els portaveus de les plataformes, grups de música com els mateixos Célios, Pepet i Marieta o Xeic, i deu joves ebrencs d’entre 20 i 28 anys. “Haver de tancar en una data concreta ens ha impedit poder parlar de temes que continuen generant novetats, com el projecte Castor, la massificació eòlica de la Terra Alta o l’abocador de la Ribera d’Ebre, però seguim treballant aquests temes”, comenta De la Guia.

El llibre es va publicar el 16 de març i ja han fet presentacions a diverses localitats ebrenques, com Tortosa, Móra d’Ebre i Sant Carles de la Ràpita, amb una gran acollida entre el públic. “Encara estem tancant què farem el dia de Sant Jordi, però segur que signarem llibres en biblioteques com la de Tortosa”, assenyala l’autor.

D’arxivera a novel·lista

La narrativa és un altre món. És el cas de la penedesenca Núria Jané, que el 2015 va tenir una idea per a la seva primera novel·la, Els col·leccionistes, i va estar mig any treballant l’escaleta, els personatges, les trames... “Era una novel·la complexa, amb tres línies temporals. Vaig estar un any escrivint la novel·la i ho vaig compaginar amb la investigació històrica. El fet de ser arxivera em va facilitar aquesta feina. Després vaig passar la novel·la als lectors zero, cosa que em va permetre fer algunes modificacions”, recorda Jané.

El següent pas era publicar la novel·la. “Vaig seleccionar tres editorials, els vaig presentar la novel·la i Stonberg, una editorial petita que aposta per escriptors novells, va acceptar publicar-la”, explica l’autora penedesenca. “El hàndicap és que Stonberg no té distribució i el llibre només es pot trobar en unes quantes llibreries. La novel·la va sortir el març de l’any passat i un problema personal ha fet que les presentacions s’hagin endarrerit, i encara en tinc previstes les pròximes setmanes”, comenta Jané. Serà, doncs, el seu segon Sant Jordi. En el primer va signar llibre a Ràdio Cubelles, l’emissora del municipi on treballa d’arxivera i on va fer la primera presentació. La novel·la ha sigut protagonista del club de lectura de la Biblioteca dels Monjos: “Els que hi participen s’han llegit el llibre i et comenten què els ha agradat i què no”.

L’experiència ha sigut bona per a Jané i ho demostra que té gairebé enllestida la segona part d’ Els col·leccionistes. Stonberg s’ha mostrat predisposada a editar la segona novel·la de la penedesenca. La primera novel·la va descartar presentar-la a cap premi literari per la seva extensió, ja que té més de 500 pàgines.

Publicar una obra de teatre

Vía en construcción és una obra de teatre que Eric Martínez va estrenar fa dos anys a la Sala Flyhard i és també el primer llibre seu que veu publicat. “És un obra molt especial perquè tracta sobre la canalla amb risc d’exclusió social i volia que d’alguna manera en quedés constància”, explica aquest jove dramaturg de Santa Coloma de Gramenet. I va decidir contactar amb la tarragonina Arola Editors per intentar publicar-la: “Ja era fan d’aquesta editorial i vaig contactar amb ells perquè em publiquessin el text. Al cap d’un temps, després de llegir-lo, ho van fer i els estic molt agraït”.

Martínez destaca el paper d’editorials com Arola: “Aposta per autors joves, que ho tenim molt difícil per publicar, sobretot en altres gèneres”. El jove dramaturg està molt satisfet de l’acceptació del llibre i assenyala que s’ha esgotat cinc cops a Amazon.

Un historiador que s’atreveix amb la narrativa

Amb Arola Editors també ha publicat la seva primera novel·la, El nen de Prades, el guerriller de la terra roja, Robert Vallverdú. Doctor en història i llicenciat en filologia romànica, a més de professor de l’Institut Ponts d’Icart de Tarragona i de la Universitat Rovira i Virgili, ha escrit una cinquantena d’articles i vint llibres d’història i assaig, cinc dels quals sobre el carlisme. “Escrivint el llibre sobre la tercera guerra carlina vaig topar-me amb un jove guerriller, el Nen de Prades, que va eclipsar les partides carlistes del Camp de Tarragona. Em va fascinar i vaig escriure un llibre curt sobre el personatge. A partir de la seva publicació em va començar a arribar material sobre el Nen de Prades, com fotocòpies, dietaris personals..., i vaig pensar que això no es podia perdre”, explica Vallverdú. D’aquí va sortir la idea de la novel·la.

“Un 90% de la novel·la és història, però la resta són fets que no estan comprovats. La memòria oral és sovint molt fràgil. Vaig portar el text a Arola i després de llegir les dues primeres escenes em van dir que me’l publicarien”, comenta Vallverdú que, per preparar la novel·la, es va inscriure a cursos de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. El llibre es presentarà a l’Ajuntament de Prades el 21 d’abril a les set del vespre.

Un primera novel·la filosòfica

El Jöel Holgado Prévost estudiava comunicació audiovisual a Barcelona i aprofitava el trajecte en tren de cada dia d’anada i tornada des de Tarragona per llegir sobre filosofia, que li agradava molt, i després va començar a escriure contes. “Ho feia per a mi, però, quan vaig tenir escrits els diversos relats, que van acabar sent una novel·la, em vaig plantejar de publicar-ho. Llavors treballava al digital Tarragona 21 i el director, el Jaume Garcia, em va dir que parlés amb Silva Editorial. El Manuel Rivera se’l va llegir i em va dir que s’arriscaria a publicar-lo”, explica. Historias que arrastra el viento es va publicar el 2016, quan Holgado Prévost tenia 24 anys. És l’autor més jove que ha publicat amb Silva Editorial. La novel·la s’estructura en quatre seccions, seguint les quatre estacions de l’any, i hi trobem diversos temes filosòfics entre els quals destaca l’etern retorn de Nietzsche, però també Plató o el determinisme. N’està a punt de sortir una segona edició.

“L’experiència ha sigut molt bona. Soc conscient que és un llibre minoritari, però els qui l’han acabat i han parlat amb mi m’han dit que els ha agradat molt. M’ha anat molt bé el coneixement que tinc del llenguatge cinematogràfic i he fet servir recursos, com que un personatge secundari en un conte és protagonista en un altre, i així les històries s’enllacen i creen un tot”, comenta el jove escriptor, que actualment està treballant en un segon llibre, que serà una novel·la policíaca, de la qual ja ha escrit la meitat: “He fet el màster de criminalística i m’ha agradat. Em vull documentar molt bé, perquè moltes novel·les del gènere contenen errors. També, les trames en aquest tipus de novel·la són molt complexes i s’han de treballar força”.