AQUEST MES D’AGOST he estat rellegint un llibre molt interessant que em vaig comprar fa temps titulat Per què creiem en coses rares?, de Michael Shermer. Explora la pseudociència, la superstició i les confusions del nostre temps per arribar a la conclusió que totes necessitem creure en alguna cosa. Amb aquesta finalitat, hem creat sistemes de valors i patrons de conducta. Les accions repetitives (senyar-nos abans d’un repte, la nostra jaqueta de la sort, fer barbacoa cada diumenge) ens donen seguretat perquè anhelem trobar lògica i continuïtat en un univers que sovint se’ns mostra aleatori i caòtic. Si una acció o conducta determinada ens ha dut beneficis, intentem repetir-la.
Totes tenim els nostres rituals, fins i tot les persones convençudes que les creences sense una base racional i les supersticions són pròpies de gent manipulable, poc intel·ligent o d’escassa formació. Matemàtics profundament religiosos o ments brillants que creuen en l’astrologia desmunten qualsevol plantejament simplista. La realitat demostra, per exemple, que com més preparada està una persona més fàcil és que sigui captada per una secta. Sense ments obertes i inquietes no hauria canviat cap paradigma científic o ètic al llarg dels segles.
¿Un coneixedor de la història pot preguntar-se per què no poden existir els alienígenes o les dimensions paral·leles si fins al segle XVII estàvem convençuts que la terra era plana? Veiem com la població, sobretot occidental, s’allunya de la religió que, per convicció o tradició cultural, han professat els seus avantpassats (cristianisme, judaisme, islam…) mentre abraça formes d’espiritualitat més d’acord amb els temps actuals (neomística, cienciologia, new age...). Canviem el nom i l’ attrezzo, però, al capdavall, es tracta de trobar un camí segur, alguna certesa o almenys una crossa que ens ajudi a transitar per aquesta vall de llàgrimes. Sembla que, si seguim unes determinades regles, ens sentim més protegits o, com a mínim, ens traiem de sobre part de la pressió d’haver de fer eleccions constantment. Tot sigui per apaivagar aquesta sensació de vertigen, solitud i preguntes sense resposta que comporta l’existència. Sense oblidar que ja s’ha constatat que els animals també segueixen patrons supersticiosos.
