NEWSROOM
Camp de Tarragona 04/07/2018

Un sentiment de deute

Marta Magrinyà
1 min
.

FA POC ENS VA DEIXAR de manera sobtada un artista admirat i estimat per molts reusencs. De fet, per tothom que el coneixia. La seva mort inesperada va palesar, una vegada més, la importància d’homenatjar els nostres referents mentre són vius i donar-los les gràcies anticipadament. Perquè sovint el destí és immisericordiós i ens privarà de fer-ho si no ens hi avancem. El Jordi Boronat (actor i còmic, col·leccionista rècord d’autògrafs i puntal de l’emblemàtic Teatre Bravium) sempre ho donava tot per la seva ciutat i la seva gent sense esperar res a canvi i sense absurdes vanitats. Em compto amb orgull entre les persones a qui va ajudar desinteressadament i sempre m’hi sentiré en deute. El darrer cop ho va fer disfressat de tsar Nicolau II amb el seu do genuí per a l’humor i l’elegància i la humanitat que el caracteritzaven.

El Jorbor retratava tota una societat o parodiava un arquetip només amb dues paraules. Feia monòlegs inoblidables amb la mateixa naturalitat. Aconseguia que semblés senzill. Pertanyia a una generació d’herois discrets, nascuts en els difícils anys 40, que no tenien por de viure i sabien riure’s de tot i, en especial, de si mateixos. Encarnava l’esperit d’un temps rescatat i il·luminat per personatges genials amb una marca pròpia de cada ciutat, quan cada ciutat tenia un llenguatge i un tarannà propis, alhora que absoluts. Un temps que s’esvaeix a mesura que van desapareixent els seus talents.

stats