TERRA -NO SOMNIS-

Una suma d’il·lusions feta vi

No és un projecte empresarial sinó una il·lusió covada entre amics, de manera que les decisions es prenen relaxadament, sovint en una taula amb estovalles on mai no hi falta el vi. Escabeces és un vi rosat amb ànima de negre que sedueix per fugir dels convencionalismes, per ser rar i estrany, únic i autèntic. El seu esperit és mediterrani i pot presumir de posar al mapa el cartoixà vermell de Vilabella i la DO Tarragona. L’ideòleg és el filòsof Oriol Pérez de Tudela (Camí de la Font, El Vi a Punt) i en l’aventura vinícola l’acompanyen el seu amic René Barbier, Mercè Salvat i Sara Pérez.

Tot va començar el 2013 amb una discussió sobre els rosats que s’elaboraven. “No ens convencien, els trobàvem massa pesats, i aquí vam iniciar les proves. Era natural que passés a Tarragona i no a la Terra Alta, al Priorat o a la Conca de Barberà, pels vincles de joventut de Barbier: el seu avi ja hi feia vi. Ho vam provar amb sumoll, trepat i cartoixà”, explica Pérez de Tudela. Els assajos van concloure que la il·lusió s’havia de concretar en el cartoixà vermell perquè donava millors resultats enològics. “Volíem salvar la varietat autòctona i el color va ser el camí que ens va guiar, el camí més ingenu i intuïtiu”. Escabeces neix en una vinya de 65 anys que ha reduït el rendiment de 9.000 a 3.500 quilos per hectàrea, relligant quantitat i qualitat. D’una varietat rústica i molt productiva, com era entesa antigament, també se’n pot fer un vi molt fi. “Vam decidir fer el vi brisat. I vam superar la tanicitat que dona el cartoixà vermell, que té molt de cos, amb una criança llarga en ampolla, durant un any i mig. La primera anyada, la 2014, no la vam poder comercialitzar”, reconeix. Cada any, 3.500 ampolles conviden a ser begudes vora el mar i entre pins, però també l’exportació les reclama, des d’Anglaterra, els Estats Units i el Japó. “És un vi prim però sec i complex, fruit de les quatre fermentacions diferents que fem: amb rapa, amb pells, amb més o menys dies de maceració, amb raïm sencer i també premsada directa”, revela Oriol Pérez de Tudela. La fruita dona pas a la botànica. “Això vol dir que és un vi refrescant i autòcton. El camí ens ha portat a trobar la seva identitat”, matisarà. També és genuí el maridatge que proposen, amb escabetxos i maioneses, per a pícnics i aperitius. 2017 és l’anyada que hi ha ara al mercat, i les vinyes ufanoses de Vilabella esperen la verema del 2019, que, si res no canvia, arribarà a finals de setembre, quan ja gairebé ningú no cull a la DO Tarragona. Reunirà els quatre amics que, a l’hora d’entaular-se, amb el nou cromatisme rosat a taula, prendran decisions com ara si guarden més o menys ampolles de l’anyada o n’envien més al Japó.