L’únic cap d’estat tarragoní

AlcoverEn tota la història només una persona nascuda al Camp de Tarragona ha sigut cap d’un estat. I durant 32 anys. Es tracta de Joan Martí Alanis, que va néixer al Milà (Alt Camp) el 1928 i va ser bisbe d’Urgell (1971-2003) i, per tant, copríncep d’Andorra, un dels dos caps d’estat del principat juntament amb el president de França. L’exposició Joan de Ca Piroi, d’Alcover a Andorra. Records i imatges d’un religiós que va ser príncep, que es pot veure al Museu d’Alcover fins al 15 de desembre, aprofundeix en les diferents facetes d’aquest eclesiàstic, que va impulsar la modernització del país pirinenc.

El comissari d’aquesta exposició és el jove filòleg Xavier Pete, nascut al Milà, igual que el bisbe urgellenc. Pete va descobrir la figura de Joan Martí Alanis preparant el treball de grau de filologia hispànica sobre el seu germà, el catedràtic i especialista en literatura espanyola, i professor durant 34 anys de la Universitat de Western Ontario (Canada), Anton Martí Alanis. Quatre anys després de començar la investigació, Pete ha entrevistat una cinquantena de persones que van conèixer Joan Martí Alanis o la seva família. Ha recorregut el Milà; Alcover, on va passar part de la seva infància; Tarragona i Montblanc, on va dirigir centres d’ensenyament; la Seu d’Urgell i Andorra; el nucli tarragoní de Ferran, on estan enterrats els seus pares; o Albinyana, on va viure retirat els seus últims anys.

Pete explica que va iniciar la investigació de la vida de Martí Alanis entrevistant la seva germana petita, Rosa. “Vaig anar estirant fils i vaig resseguir la seva infantesa. Els seus pares vivien llavors al Mas del Bassó, que era al terme d’Alcover però pertanyia a la parròquia de Santa Úrsula del Milà, on va ser batejat i on també anava a escola. Martí Alanis va néixer al Milà, en una casa on el matrimoni va passar les dues últimes setmanes de l’embaràs. El seu pare era un enginyer industrial nascut a Constantí que, per motius ètics, va anar a viure a aquest mas alcoverenc, on van créixer els tres fills. Allà també va intentar fer de pagès. El seu pare era profundament catòlic i això va influir els seus fills”, comenta Pete.

L’ombra d’Arriba y Castro

El 1939, als onze anys, Joan Martí Alanis va ingressar al seminari de Tarragona. Quan va acabar els estudis eclesiàstics i va ser ordenat sacerdot, el 1951, el llavors cardenal de Tarragona, Benjamín de Arriba y Castro, va recomanar-li ampliar estudis a la Universitat Pontifícia de Salamanca, on va cursar la llicenciatura en humanitats clàssiques. El 1957 Arriba y Castro el va nomenar director del Col·legi Mare de Déu de la Mercè de Montblanc. El 1966 va fundar el Col·legi Menor Sant Pau Apòstol de Tarragona, del qual va ser nomenat director i es va encarregar d’acabar les obres i d’organitzar l’ensenyament. A Montblanc i Tarragona va destacar pel seu progressisme i la seva sensibilitat pedagògica.

El seu nomenament com a bisbe d’Urgell per part de Pau VI va arribar el 1970 i va prendre possessió el gener de l’any següent, cosa que el va convertir, amb 42 anys, en el porprat més jove de l’Estat. Aquell nomenament està envoltat d’una certa rumorologia i Pete apunta que podria haver sigut una maniobra d’Arriba y Castro per allunyar-lo de l’ensenyament perquè tenia unes idees massa innovadores. Martí Alanis es va adaptar molt bé al seu nou destí. Va multiplicar les visites pastorals del seu antecessor i va impulsar la creació de mitjans de comunicació, com la revista Església d’Urgell i Ràdio Principat. Considerava, però, que Andorra, un país encara medievalitzat -on era vigent, per exemple, la pena de mort-, s’havia de modernitzar.

Pete explica que Martí Alanis era una persona “senzilla i humil” i no gaire amic del protocol. A Georges Pompidou, el primer president francès amb qui va compartir coprincipat, va anar a veure’l d’imprevist a Cahors, on estiuejava. Es van entendre força, però va morir aviat, i amb el successor, Valéry Giscard d’Estaing, no hi va haver química. Molt millor va anar amb el socialista Mitterrand, amb qui el 1993 va signar la primera Constitució, que proclamava Andorra com a estat independent, de dret, democràtic i social. Set anys abans, Mitterrand havia fet la primera visita d’un cap d’estat francès al Principat des de feia 700 anys.

Tot i que va sonar com a arquebisbe de Tarragona, el nomenament no va arribar mai i va tancar la carrera eclesiàstica a la Seu d’Urgell. Això sí, amb el títol d’arquebisbe atorgat el 2001 per Joan Pau II. Pete considera Martí Alanis un bisbe outsider, un home progressista en uns aspectes però conservador en d’altres: el matrimoni homosexual o el dret de l’avortament no estan inclosos en la Constitució redactada per ell i el conjunt de persones del seu entorn. “No li agradaven els cotxes oficials, ell mateix conduïa el seu i anava a comprar a Andorra. Escrivia sempre en paper i li passaven els textos a l’ordinador”, recorda.

En l’exposició del Museu d’Alcover es poden veure objectes com una de les seves mitres episcopals, la seva targeta personal, un llibre de pregàries, fotografies i una àmplia bibliografia. També es projecten dos audiovisuals, que inclouen fragments d’entrevistes a persones que el van conèixer, com l’exalcalde de Montblanc Josep Gomis, professor del Col·legi de la Mercè quan Martí Alanis n’era director; Òscar Ribes, excap de govern andorrà; l’actual alcalde de la Pobla de Mafumet i exalumne seu al Sant Pau, Joan Maria Sardà, o l’alcalde l’Albinyana, Quim Nin.