EXCLUSIÓ SOCIAL

La recuperació econòmica no és per a tots: la pobresa es cronifica

La Memòria de 2014 de Càritas posa de manifest que creixen els autòctons atesos i el nombre d'infants que no tenen les necessitats bàsiques cobertes

“Semblam un disc de vinil retxat en què els mots es repeteixen una i altra vegada. Ens hem acostumat a sentir aquesta música, però no podem acostumar-nos a veure el patiment de la gent”. És una de les sentències que recull la Memòria de Càritas de 2014, presentada aquest dijous i que recull les línies d'acció de l'entitat durant l'any passat i que s'han convertit en un baròmetre de la realitat social de Mallorca. La principal conclusió de l'informe d'activitat de 2014 i dels representants de Càritas i que es desprèn d'aquesta dura sentència és que la pobresa i les situacions d'exclusió social estan “més cronificades que mai”, en paraules de la directora de l'entitat, Margalida Riutort. De fet, en la memòria s'apunta com a fet indicatiu d'aquesta “cronificació aguda” el fet que hi hagi hagut un augment progressiu d'ajuts directes per part de l'entitat i que per primera vegada ha superat el milió d'euros. Una barrera que no s'havia creuat mai. “Més que mai és hora d'apostar pel bé comú, que no és el mateix que l'interès general”, ha afegit Riutort.

Un altre exemple de la cronificació és el fet que, malgrat que hi hagués menys demandes, es requeriren més intervencions: “Hem tengut quasi 9.000 sol·licituds, un 81% de l'any 2013, i hi ha hagut més de 37.000 respostes, cosa que significa un augment del 77% fruit de la complexitat de les situacions, que incrementa la feina de Càritas”, ha explicat el secretari general, Joan Francesc Planes.

On és la tan pregonada recuperació econòmica? Es tradueix en una millora social? Per Càritas la resposta és clara: no. “Les Illes Balears és la comunitat autònoma que ha liderat el creixement econòmic, però no el veiem”, adverteix la directora de Càritas. Des de l'entitat apunten a la contradicció que el creixement de les xifres en l'àmbit macroeconòmic i el de les persones que cada vegada tenen situacions més cronificades siguin “camins que no tenen trobada”. “L'economia funciona bé, però les persones ho passen malament”, diu Planes. El diagnòstic que fan és cru: “Hi ha molta gent que té feina però que continua en situació d'exclusió social perquè són feines temporals, molt precàries i en negre”, afegeix.

Ajuts per fer front a les necessitats bàsiques i a l'habitatge, el més demandat

La cobertura de les necessitats bàsiques continua sent la principal demanda dels usuaris de Càritas. “És una demanda directa i constant que no ha disminuït gaire respecte de l'any passat; de fet, sols un 3%”, assegura el secretari general. Prop d'un 25% del pressupost d'ajudes directes ha anat a parar a aquest capítol, que ha superat els 250.000 euros, sense tenir en compte el que no es comptabilitza monetàriament, com ara recollides d'aliments o de material. Cal destacar, en aquest sentit, la posada en marxa el 2014 dels Centres de Distribució d'Aliments (a la Vileta, Pere Garau, Sóller i Manacor).

Els lloguers, hipoteques, pagament d'habitacions, comunitats de veïns o subministraments..., és a dir, tot el que és relatiu a l'habitatge, és la segona de les ajudes més demandades. Suposa un 20% dels ajuts directes, més de 200.000 euros i un 11% més que el 2013. “L'accés a l'habitatge és un dret constitucional al qual sols pot accedir una part de la població del nostre territori, que molts no poden exercir”, adverteix Planes.

Una altra de les alarmes més sonores que posa damunt la taula Càritas és el creixement preocupant de la pobresa infantil: “A Mallorca no hi ha infants del carrer, però sí molts nins que no tenen les necessitats bàsiques cobertes”, assenyalen. Així, s'ha observat un augment del 25% dels ajuts de suport a la infància, inclosos aspectes que tenen relació amb la cobertura d'aquestes necessitats bàsiques, com ara compra de cereals, llet o bolquers.

Els autòctons queden sense 'xarxa'

En total Càritas va atendre el 2014 gairebé 10.000 persones a Mallorca. Crida l'atenció també que d'aquestes, el 45% foren de nacionalitat espanyola, dos punts més que l'any 2013, i que el 2009 era només del 15%. En aquest sentit, continua també la davallada de persones llatinoamericanes. Això demostra que la crisi afecta no només les persones nouvingudes, sinó també moltes persones “mallorquines o peninsulars que es troben en situació de vulnerabilitat per la pèrdua de feina i la cronificació de la seva situació”, diu la Memòria. Aquest fet és degut també a la “debilitació de la xarxa social que sostenia la gent d'aquí, fruit de la cronificació”, ha apuntat Planes.

La pobresa té també nom de dona i, pel que fa al gènere, aquestes són ja el 57% de les persones ateses. Del conjunt d'usuaris, el 61,5% són famílies i tenen fills menors. Quant a la formació, és prioritàriament baixa: només el 3% té formació universitària, un 10% són analfabets i el gruix més important és el de persones que han acabat els estudis de Primària (31%). El 69% es troben en edat laboral i només el 5% té una feina normalitzada i un 2% té treballs marginals; el 31% restant correspon a estudiants o pensionistes.

El nombre de persones ateses a Palma va créixer un 26% a Palma i arribà a les 4.229, mentre que a la Part Forana el nombre d'usuaris disminuí un 25% i se situà en 5.700. Amb tot, des de Càritas relativitzen aquesta caiguda, ja que té a veure amb el sistema de recompte utilitzat (a Palma el sistema està informatitzat mitjançant el programa informàtic SICCE).