Salvem el Molinar desmenteix la ministra de Foment i el Consell: “No tots els veïns volíem aquest macroaccés”
Temen per l'efecte crida que tindrà el nou enllaç pel que fa als vehicles i a nous projectes urbanístics
PalmaLa plataforma Salvem el Molinar no està d'acord amb la manca de crítiques a l'enllaç del barri del Molinar de Palma amb l'autopista de Llevant que s'ha obert aquest dimecres a la circulació i recorda que l'envergadura d'aquesta nova carretera, que travessa els darrers horts del Molinar que queden, no és en cap cas la que el col·lectiu havia demanat. Les dimensions, diuen, són desproporcionades, de gran impacte visual i econòmic i la nova rotonda, “descomunal”.
Si bé és cert que l'Associació de Veïns El Born del Molinar sí que aplaudeix la nova infraestructura, com s'encarregà de dir el mateix portaveu del col·lectiu, Miquel Obrador, a la mateixa ministra Pastor, no tots els veïns comparteixen aquest discurs, com ha volgut deixar clar la plataforma Salvem el Molinar. Aquest no és l'únic projecte que enfronta els dos col·lectius, ja que l'AV també dóna suport a l'ampliació del port.
La ministra Ana Pastor viatjà aquest dimarts a Mallorca per inaugurar l'enllaç i la macrorotonda elevada. Tant Pastor com la presidenta del Consell de Mallorca i José Ramón Bauzá parlaren de la “reivindicació històrica” que justifica la nova infraestructura, i fins i tot el president del Govern definí l'obra de “fet de justícia social”. El mes d'octubre passat, el conseller insular de Carreteres del Consell de Mallorca, Mauricio Rovira, havia dit que la infraestructura “ha concentrat pràcticament la unanimitat, també de les forces polítiques, fins i tot d’aquelles que estaven més en contra de les carreteres”.
El nou vial, de dos carrils, és de poc més d'un quilòmetre (1.150 metres), als quals se sumen els 2.640 metres de ramals d’enllaç i els 840 metres de modificació del traçat del camí Fondo. A més, s'ha construït una rotonda elevada damunt l'autopista de Llevant i les màquines continuen fent feina per triplicar el llit del torrent Gros, que passarà de 8,5 metres a 35 metres a causa d'aquesta nova infraestructura.
Microintervencions descartades
El nou accés, que ha tingut un cost de 18 milions d'euros finançats per Madrid, creuen que s'hauria pogut solucionar d'una altra manera, amb microintervencions. “L'escala urbanística del Molinar i el Coll d’en Rabassa no necessitaven aquesta enorme rotonda alçada que ha costat una barbaritat de doblers, quan la solució hauria pogut ser molt més senzilla i igualment eficaç”, diu des de la plataforma Pedro Martínez, que reconeix la necessitat de millorar els accessos al barri, “però no així ni d'aquestes dimensions”. Els ciutadans, diuen, “tan sols demanaven un accés i no unes obres faraòniques”.
Asseguren que amb una rotonda davant el palau de congressos, de manera que els cotxes no haguessin de voltar pel carrer Manuel Azaña; la millora de l'enllaç del Coll d'en Rabassa cap al camí Fondo, pel mig del carrer Guasp; més dos petits enllaços viaris des de l'autopista cap al carrer Cuba i al carrer Ciutat de la Plata, haurien servit per millorar la distribució del trànsit.
Més saturació al barri
“Aquest enllaç no distribueix l'entrada i la sortida de cotxes i generarà més saturació els caps de setmana, quan el barri s'omple de cotxes que tenen ara menys lloc per aparcar”, lamenta Martínez.
En aquest sentit, la plataforma Salvem el Molinar considera que les obres generaran un dany "irreversible" sobre la barriada marinera, no només perquè la infraestructura ha tallat pel mig els horts del Molinar, darrer vestigi de l'activitat agrícola i ramadera de la zona, sinó també per “l'efecte crida” des del punt de vista urbanístic que generen les grans infraestructures.
“Aquest nou accés pot afavorir altres projectes que amenacen actualment el barri mariner. Hem de recordar que el projecte desproporcionat d’ampliació del port del Molinar, el projecte de Son Bordoi i la desfiguració que esta patint aquest barri per falta de regulacions urbanístiques posen en seriós perill el Molinar que tots coneixem”. Un fet que, creuen, amenaça greument no només el paisatge i el valor patrimonial del Molinar, sinó també la qualitat de vida dels seus veïns.
