Publicitat
Publicitat

CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 09/02/2016

Prescripció infermera i sostenibilitat del sistema

Les infermeres som peça clau del sistema sanitari i les nostres cures poden incloure la indicació d’algun medicament. Malauradament, amb una formació que pot arribar al doctorat, se’ns posa en una situació complicada: fora de la llei. Des de Madrid s’atreveixen a impedir que desenvolupi la meva tasca: aplicar el millor règim terapèutic, fruit d’un procés de valoració i diagnòstic, realitzat dins el meu marc competencial. Això s’agreuja a l’atenció primària, organitzada en equips de salut no jerarquitzats, on les infermeres treballem amb autonomia.

Ciutadà: que no et privin del dret a ser cuidat. Exigeix que els recursos s’utilitzin d’una manera eficient: no cal duplicar el temps d’atenció perquè necessitem que el metge faci l’acte administratiu de receptar. Té coses més importants a fer: això és un malbaratament dels teus diners mentre les llistes d’espera, per exemple, no avancen.

Conseller Comín: ¿el país que volem ha de venir imposat des de Madrid? Siguem valents, redactem la nostra norma i fem més eficient el sistema. No s’equivocarà, conseller. Endavant!

Metges: pronuncieu-vos, tenim perfectament delimitats els marcs competencials.

Companyes: no confonem conceptes, compte amb els interessos tèrbols. Alceu la veu! Però actueu amb cautela, en consciència i amb responsabilitat.

ENRIC MATEO VILADOMAT

SANT PERE DE RIBES

Lloances buides

Com a jubilat he rebut la carta que cada any, per aquestes dates, envia el Ministerio de Empleo y Seguridad Social en la qual comunica la revalorització de la pensió per a l’any en curs. Al marge de la qüestió purament informativa, s’hi podia llegir: “Amb el retorn d’Espanya al creixement econòmic [...]. El protagonista d’aquesta millora ets tu i els milions de persones que amb esforç solidari i perseverança heu enfrontat amb determinació les dificultats [...]. Els pensionistes teniu molt a dir en aquesta història de superació [...]. Moltes gràcies per la vostra solidaritat i compromís amb Espanya [...]”.

No puc ni vull deixar de manifestar la meva indignació per un text que considero una burla i una presa de pèl a un col·lectiu que es mereix molt més que un panegíric -en especial, mereix respecte i consideració-, redactat per vés a saber qui i signat pel ministre de torn, enguany Fátima Báñez García.

El 1992, a La tronera, Antonio Gala escrivia: “ Nuestros legisladores quieren garantizarse una pensión máxima de jubilación por dos legislaturas: con ocho años llegarán a lo que los demás con treinta y cinco. Si éstos son los padres de la patria, más vale ser aquí hijo de padre desconocido ”.

JAUME FARRÉS BOADA

OLESA DE MONTSERRAT

Ningú dóna el que no té

Molt sovint ens preguntem per què, en educació, els alumnes no avancen més de pressa, per què milloren tan a poc a poc: jo penso que -a part de la seva llibertat i de les pressions consumistes i immorals que puguin patir- té molt a veure amb l’entusiasme i preparació dels que som docents.

Per aquest motiu m’alegra veure com des de diferents instàncies (serveis educatius, ICE universitaris, etc.) es promouen cursos per a la formació del professorat. Avui ha caigut a les meves mans un curs que es fa al nostre Museu del Cinema, aquí a Girona: Taller d’iniciació al llenguatge i a la producció audiovisual, i per a docents! Tenim sort, i podem preparar-nos per al món que tenim i que ens vindrà: la comunicació audiovisual n’ha de ser un model i ho tenim a l’abast. Jo hi estic a favor! I tu?

Perquè és ben cert que ningú pot donar el que no té.

XAVIER SERRA BESALÚ

GIRONA

Riure, malgrat tot

Més continguts de