Tramvia, llistes d’espera i demagògia
Hi ha qui considera excessiu el cost de connectar l’únic tramvia interruptus d’Europa i planteja autobusos elèctrics a la Diagonal o reduir les llistes d’espera com a alternativa (!). Parlem!
1) L’autobús ja el tenim, i posar-li piles no millorarà la capacitat ni la rapidesa del transport públic a la principal avinguda de Barcelona, sense metro ni tren. Ni tan sols el bus biarticulat i elèctric, en cas que existís, arribaria al 35% de capacitat d’un tramvia doble.
2) El tramvia arriba a nou municipis i permet millorar el rendiment dels autobusos avui col·lapsats a la Diagonal, repartint-los per tota la ciutat.
3) Si rebutgem el tramvia per cost hauríem de paralitzar l’obra pública a tot el país. Cap nova infraestructura urbana pot portar més gent de manera sostenible i segura per menys diners: el tramvia passaria de 90.000 a 160.000-210.000 viatges diaris per 175 M€, mentre que la línia 9 i 10 de metro passaria de 50.000 a 320.000 per 1.900 M€.
4) Si rebutgem el tramvia per mantenir l’ statu quo del cotxe, aleshores renunciem a canviar la mobilitat i reduir la mort prematura de 3.500 persones a l’any per mala qualitat de l’aire.
Encara hi ha una mesura més social que reduir les llistes d’espera, i és reduir els malalts. Per això afavorim els transports públics en comptes dels privats.
RICARD RIOL JURADO
PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ PER A LA PROMOCIÓ DEL TRANSPORT PÚBLIC
Els lladres del segle XXI
Si posen imatges sobre la mort als paquets de cigarrets perquè deixem de fumar, per què no posen fotos de nens obesos en envasos de pastisseria industrial o de menjar ràpid? Per què no posen fotos d’animals torturats en productes farmacèutics, cosmètics o a les entrades a una corrida de toros? Per què no posen fotos d’accidents automobilístics en ampolles de begudes alcohòliques com la cervesa, el vi, el rom, el whisky o el vodka?
I, sobretot, per què no posen fotos de polítics, empresaris i banquers deshonestos, pocavergonyes i lladres gaudint dels nostres diners al sobre de la declaració de la renda de tots els que no vam sortir als papers de Panamà? Les cases de souvenirs en comptes de vendre les figuretes del bou, el torero, la bailaora del vestit de faralaes o el monument més important d’una ciutat o país aviat tindran una altra figura, un home ben vestit amb corbata, antifaç i guants blancs, el lladre del segle XXI i el més representatiu de l’Espanya actual.
RAMON MASAGUÉ ARRIBAS
BARCELONA
El dret a l’educació dels nostres fills
Quin gran goig ser pares! Quina tasca tan meravellosa és cuidar els fills, educar-los i procurar el seu bé... I que important que és per a nosaltres, els pares, que els poders públics garanteixin el que està reconegut per les lleis.
L’article 27 de la Constitució espanyola, així com l’article 21 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, reconeixen els següents drets: l’educació per a tots, la llibertat d’ensenyament, l’ensenyament bàsic obligatori i gratuït, la llibertat de creació de centres docents i la garantia, per part dels poders públics, del dret que assisteix els pares que els seus fills rebin una formació religiosa i moral d’acord amb les seves pròpies conviccions.
Per tant, podem concloure dient que hi ha lloc per a tots: escola pública, concertada i privada. És important, però, tenir ben clar el que ens correspon a cadascú: a nosaltres, pares i educadors, treballar en la tasca d’educar els nostres fills, i als poders públics, garantir tots aquests drets i tenir-los presents a l’hora de promoure normes en matèria d’educació.
Per això, demanem poder educar els nostres fills en llibertat. Ànims, pares!
PERE VIDAL SANAHUJA I MERCÈ BUSQUETS ALTED
MATADEPERA
