Te verd i síndrome de Down
La notícia sobre l’efecte del te verd en les habilitats cognitives de les persones amb la síndrome de Down ha tingut un impacte notable i ha despertat molta esperança en les famílies. Precisament perquè som un col·lectiu vulnerable, hem d’extremar la cautela, ja que qualsevol indici d’esperança es pot entendre com una salvació i l’impacte emocional que tenen aquest tipus de notícies és molt intens.
Davant les preguntes que les famílies ens fan sobre l’edat, la dosi, la durada i els efectes del tractament, cal fer algunes consideracions. L’opinió de la Fundació Catalana Síndrome de Down -que va participar en l’estudi-és que encara no hi ha prou indicis per recomanar l’ús del compost en persones adultes amb la síndrome de Down, i encara menys en els infants.
La revista The Lancet Neurology, que va publicar l’estudi, matisava també en el mateix número que els resultats estan per sota del llindar necessari per considerar-los rellevants, que no permeten diferenciar-los de l’estimulació cognitiva que s’acompanya, que no s’ha tingut en compte la correlació amb altres patologies que poden afectar el rendiment cognitiu i que no es disposa de dades del seu efecte en la població infantil.
La Fundació recorda també la importància demostrada de la feina diària d’estimulació, suport i acompanyament a les persones amb la síndrome de Down i a les seves famílies.
KATY TRIAS TRUETA
DIRECTORA GENERAL DE LA FUNDACIÓ CATALANA SÍNDROME DE DOWN
Ho podem fer millor
La meva experiència Erasmus al Regne Unit acaba amb una reunió de fi de curs en què alumnes de quart, membres de la direcció i de l’administració i professors comenten com ha anat l’any, assignatura per assignatura, i proposen millores de cara a l’any que ve. Temps: una hora.
Que passi això aquí es impensable. No es concep que els alumnes puguin opinar (i menys ser escoltats) sobre el funcionament de la universitat, d’assignatures en particular i professors, impassibles a la seva tarima. Si una assignatura està mal organitzada, si s’estan fent les coses malament, quins mecanismes de canvi hi ha? Actualment només se m’acut que el catedràtic que la porta es jubili. És cert que hi ha òrgans de representació d’estudiants, votats en eleccions amb participació mínima, però que no entren en aquest detall.
Quan ens queixem del sistema universitari, la justificació més recurrent és la falta de diners. Quatre hores a l’any d’interacció entre alumnes i universitat comportarien una millora significativa a les aules a cost nul. Malauradament falta una altra cosa més important: voluntat.
MARC DE LA BARRERA I BARDALET
SILS
Resum del debat
L’esperat i gran debat entre els líders dels principals partits que concorren a les eleccions generals els va obligar a mostrar-se més tradicionals i més serens.
Voldria destacar que tots quatre candidats van tenir un just record en la seva intervenció per les víctimes de la massacre d’Orlando (Florida). Tot seguit, tots van anar contra Mariano Rajoy: aquest podria ser el resum d’un debat a quatre que al final no va ser cap debat sinó més aviat una concatenació de monòlegs més o menys florits.
Rajoy va rendibilitzar la seva experiència i va vendre bé la seva gestió. Es va veure només superat -òbviament- pel tema de la corrupció. Albert Rivera va vetar en persona Rajoy, a qui va demanar que marxés, cosa que no va fer amb el senyor Pedro Sánchez. Pablo Iglesias, per la seva banda, es va mostrar més conciliador amb un PSOE amb el qual tal vegada haurà d’entendre’s l’endemà del gran dia.
Amb tot, ni els partits vells ni els nous es van arriscar gaire, tot s’ha de dir.
ANNA MARIA MUNTADA BATLLE
GRANOLLERS
