Franco al Born: reaccions esperades
Ous, baralles, pintades i fins i tot nines inflables. Aquestes són algunes de les reaccions del tot esperades i previsibles quan es decideix posar una estàtua de Franco a la via pública de Barcelona. Però és que és encara més previsible si a sobre se situa davant del Born Centre de Cultura i Memòria.
La situació a Catalunya ja està prou crispada per a sobre crispar-la encara més. Malgrat voler-ho justificar amb una raó didàctica, es podria arribar a entendre com una provocació (i molt directa). Posar aquesta exposició al bell mig del carrer no fa més que recordar el patiment de les víctimes del franquisme, un record que es viurà amb el simple fet de pensar que la figura és a la ciutat.
¿De veritat no s’esperaven aquestes reaccions? Aquests debats? ¿Aquestes confrontacions? És normal que ara es necessiti vigilància les 24 hores del dia.
MARINA NADAL MENAC
BARCELONA
Contra el ‘bullying’
Educació considera que el cas de la nena de Palma que va ser apallissada al pati no és bullying, sinó una disputa per una pilota en què ningú tenia intenció d’agredir l’altre. Que hi hagués dues professores al pati no va servir per evitar que la nena, de vuit anys, fos agredida.
Això no és el que em sembla més greu; el més greu és que intentin restar importància als fets. Crec que això només farà que als nens que avui dia pateixen maltractaments com el bullying els costi encara més donar-ho a conèixer, per por a no ser reconeguts.
Em sembla que els professors tenen un paper essencial per posar fi a les discriminacions i els casos de bullying a les aules, per això no han de restar importància a casos com aquest.
ANDREA FERNÁNDEZ LERMA
SANT FOST DE CAMPSENTELLES
Diguem ‘no’ a les masses
Si Barcelona és famosa per ser una ciutat cosmopolita en la qual conviuen diferents cultures i tot tipus d’estils de vida, no és estrany que sigui una de les ciutats més visitades del món. No obstant això, no estaria malament començar a posar algun tipus de mesura per controlar l’entrada massiva de turistes a la ciutat.
Qui s’imaginaria que una avorrida nit de dilluns no es podria entrar en un recital de poesia per aforament complet? ¿O que un festival de menjar es quedaria sense existències a l’hora de sopar? ¿O que per prendre una cervesa a l’Oktoberfest caldria reservar taula amb mesos d’antelació?
Aquests són només alguns exemples que qualsevol ciutadà de Barcelona pot viure en la seva pròpia pell cada vegada que intenta fer una activitat d’oci. Està molt bé ser una ciutat que compta amb una àmplia oferta d’esdeveniments i formes de passar el temps, però posem algun tipus de fre o l’única manera de gaudir-ne serà a través de les fotos que veiem als mitjans de comunicació.
VALENTINA LLORENS MATUTE
BARCELONA
Menjar en bon estat a les escombraries
L’altre dia vaig anar a comprar el pa quan estaven a punt de tancar. Amb sorpresa, vaig veure una caixa a terra amb les barres de pa que havien sobrat aquell dia. Vaig preguntar al forner què en feien i em va respondre que les llençaven. Indignada, li vaig dir que hi havia moltes persones que donarien el que fos per tenir un tros de pa per menjar. Però això no només passa en comerços locals; les grans superfícies i les cadenes de restaurants són les que més menjar en bon estat llencen cada dia. Segurament, tots aquests aliments podrien ajudar a pal·liar la fam a casa nostra i encara en sobraria.
IRENE LUCENA MARÍN
VILADECANS
