Un lloc per a la veritat
Portem tots uns dies una mica neguitosos amb el tema de la postveritat. Els d’Oxford, que l’han escollit com la paraula de l’any 2016, en concreten el sentit: “Els fets objectius són menys influents en la formació de l’opinió pública que l’apel·lació a l’emoció i a les creences personals”. Renoi! ¿I ara què explico jo a classe de ciutadania, valors, etc.? ¿Que la veritat no compta?
Justament aquests dies hem estudiat a l’optativa de filosofia que es cursa a quart d’ESO les concepcions de veritat: com a correspondència, utilitat, perspectiva o coherència formal. I els alumnes ho han entès. O, almenys, m’ho sembla. I ara què? ¿Ho engeguem a passeig i ni ens immutem? Perquè si la mentida i la veritat conviuen, quina és què?
Vull gent i institucions de la pro veritat al meu voltant, no de la postveritat. Els populistes no ens enganyaran pas sempre, però poden fer molt de mal. Anem-hi amb compte!
Els dogmàtics i els escèptics són extrems nefastos: els uns no escolten i els altres no tenen res a dir. Volem dialogar, com Sòcrates, per descobrir la veritat, però cal aturar els que en fan una enganyifa.
Un cop més, només l’escola ens pot salvar.
XAVIER SERRA BESALÚ
GIRONA
Obert 24 hores
Cada vegada et trobes més comerços oberts les 24 hores. La majoria, per cert, són de productes que no són de primera necessitat, fora del que t’has descuidat i que fins no fa gaire es podia resoldre demanant la sal o la barra de pa al veí.
La societat ha canviat, per descomptat. Vull dir el caràcter d’unes relacions que ja han deixat de ser el que eren. Mentrestant, però, no deixo de qüestionar-me si realment és bo o necessari tenir aquests comerços oberts totes les hores per adaptar-se a uns possibles clients.
¿No seria més raonable que fossin els clients els que s’adaptessin als horaris, que ja són prou amplis? O potser caldria un replantejament general dels horaris laborals, escolars, administratius i comercials, amb l’objectiu de poder fer compatibles el bon funcionament de les coses amb els drets i la dignitat de les persones en la seva vida individual i familiar. Sovint penso si això últim es dóna quan observo certa botiga concreta on qui t’atén sembla que no deixa el lloc ni per menjar ni per dormir.
És aquesta la societat que tenim, però encara la volem fer més consumista? Que hi hagi farmàcies de guàrdia és lògic i necessari. Caldria que ens preguntéssim si ho és que una botiga de queviures o d’objectes de casa estigui oberta tot el dia.
EULÀLIA I. RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Black Friday vs.
Giving Tuesday
Quatre de cada cinc espanyols han comprat durant el Black Friday. Aquesta dada demostra la febre consumista que causa el divendres negre, una tradició importada directament dels Estats Units.
Dentistes, perruqueries, petits comerços... Tots s’han apuntat a la moda dels descomptes previs a les dates nadalenques.
Què passaria si en comptes de batre rècords de vendes la població deixés de consumir per un dia o invertís tots els seus esforços en causes humanitàries? Això és el que busquen iniciatives com el Buy Nothing Day o el Giving Tuesday, menys conegudes però que neixen en contra de l’esperit del Black Friday. La primera promou que durant un dia no es compri res i el Giving Tuesday, que se celebra avui, dimarts, és una jornada dedicada al voluntariat i les donacions solidàries.
Pensem per un moment què ens dóna més satisfacció: ajudar els altres o cremar la targeta de crèdit aprofitant ofertes d’escàndol.
MAR NÚÑEZ GUBERT
PALAMÓS
