Sobre el permís de paternitat
Més permís de paternitat per als homes, la mateixa discriminació per a les dones. Aquesta és la conclusió que es desprèn de l’anunci del govern sobre l’ampliació del permís de paternitat de dues a quatre setmanes.
S’ha de reconèixer que és una millora per als homes que acaben de ser pares, perquè podran passar més temps amb el fill que acaben de tenir. Però es perpetua la discriminació que pateixen tant dones com homes. Els homes continuen sent discriminats perquè tenen menys dies que les dones per estar amb la criatura que acaba d’arribar a casa. Les dones continuen sent discriminades en el mercat laboral, perquè si es queden embarassades passaran més temps allunyades del seu lloc de treball.
Per tant, per evitar la discriminació, és necessari equiparar el temps de permís d’homes i dones i fer que sigui obligatori. No s’hi val a dir que les mares necessiten més temps de permís que els pares perquè tenen un vincle més especial amb el nen. La responsabilitat ha de ser compartida i cap dels dos hauria d’eludir-la.
MARISOL GEGÚNDEZ VALDONEDO
BARCELONA
Un altre dia d’incertesa a Alep
Gairebé en la vigília de la Nit de Nadal desenes de milers de civils sirians a Alep suporten un altre dia d’incertesa i horror mentre el món els gira l’esquena. Són nens, dones, ancians, joves que pateixen continus atacs aeris que estan provocant una gran catàstrofe humanitària.
Davant d’aquesta situació, què fan els grans líders mundials? Haurien d’avergonyir-se de no haver fet alguna cosa més per evitar una tragèdia d’aquestes dimensions.
És un gran fracàs de la política exterior, que, una vegada més, ha demostrat que els interessos importen més que la vida de milers d’innocents.
JASETH RAMÍREZ RIVAS
BARCELONA
La generositat dels catalans
Em fa gràcia sentir els comentaris que arriben de lluny de Catalunya sobre el fet que nosaltres, els catalans, som gent molt garrepa, estranya i avara.
Potser passa el que diu aquella dita, que si et diuen que ets poca cosa, encara que en realitat siguis una gran persona, al final acabes per creure que tenen raó. Això mateix passa amb el fet de ser català.
He viscut alguns anys a Castella i Lleó, encara hi tinc amics, i quan invitava algú a una copa m’havia de sentir a dir allò de “ No pareces catalán ”.
Doncs tots els que encara dubten de la generositat del nostre poble que es fixin en els milers i milers d’euros que hem donat a la ciència per investigar sobre la salut humana a través de La Marató des de ja fa molts anys.
M’impressiona molt aquesta actitud tan noble d’ajudar els altres. Visca La Marató!
ALBERT ALTÉS SEGURA
VIC
Per si de cas...
Els sortejos de la loteria ja són a prop i, com cada any, gairebé tots ens omplim de participacions o dècims amb la il·lusió que ens toqui alguna cosa. Comprem el número del bar que hi ha al costat de casa, el de la feina, els de les dues o tres botigues on més solem anar, el del club de futbol, de natació... I tot “per si de cas”.
Les possibilitats de guanyar són molt baixes. És més possible que ens caigui un meteorit a sobre, diuen. I val més no comptar els diners que ens hi gastem. Hauríem d’intentar fer una compra responsable i evitar tants “per si de cas”. Com deia el Carles Capdevila fa uns dies, la loteria és l’impost dels que no sabem matemàtiques.
CLAUDIA GUILLÉN SANTOS
BARCELONA
