Publicitat
Publicitat

CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 27/12/2016

Urgències sobresaturades

Els hospitals de titularitat pública no poden abaixar les persianes i penjar el rètol de complet. Els serveis d’urgències d’aquests hospitals tenen l’obligació d’atendre, malgrat les dificultats de sobresaturació estacional, tots els pacients que per la seva patologia calgui ingressar.

Moltes urgències es podrien resoldre en els mateixos centres d’assistència primària, però per la falta de criteris i de mentalització els pacients prefereixen esperar-se hores i hores en un gran hospital per la confiança que aquests centres els mereixen. Aquests pacients són, en part, responsables del col·lapse de les urgències.

Un pacient pot ingressar per urgències, per consultes externes o derivat des d’un altre centre per la complexitat clínica del seu procés. També són urgències les patologies que han de ser tractades amb la màxima celeritat: càncers, infarts, tumors cerebrals, etc.

El problema és complex i estacional. L’entrada de l’hivern és la que crea més problemes, més dificultats, malgrat els esforços del personal per fer-hi front. Reforços de plantilla, obertura d’espais per humanitzar l’espera, donar sortida urgent a proves clíniques complementàries (analítiques, ecografies, radiologia, escàners, ressonàncies magnètiques, etc.).

L’hospital treballa les vint-i-quatre hores del dia, el personal hi deixa la vida per les vides dels pacients, i el més dolorós és la crítica malintencionada per desprestigiar el nostre sistema de salut.

PERE MANUEL GIRALT PRAT

SANT JUST DESVERN

Més llibres per als nens

A la televisió, anuncis de joguines per tot arreu. El que els infants, almenys a primera vista, “volen”. Però mai no desitjarem una cosa que no sabem que existeix. I, desgraciadament (sempre sense generalitzar), molts gairebé no coneixen els llibres. No solament perquè els pares no els en faciliten, sinó també perquè a la televisió la publicitat de llibres gairebé no hi té cabuda.

Sí, allò que ensenya, amb lletres o sense, i convida a crear mons imaginaris i a estimular la ment. A les empreses de joguines, no obstant, els interessa més vendre Barbies vestides de color rosa a les nenes i superherois vestits de negre als nens que no pas objectes amb fulls de paper que poden avorrir.

No, els llibres no tenen explosius, efectes especials ni purpurina. El seu atractiu és la capacitat que tenen per exercitar el pensament i provocar sentiments, fer-nos una mica més humans.

Estimulem els més petits perquè la seva imaginació no tingui límits. Regalem-los llibres o acabarem construint una societat d’ignorants.

LAURA ROSSELLÓ GARCIES

SES SALINES

Menors i família

Aquests dies estan sortint als mitjans casos de famílies que s’han vist privades dels seus fills per errors de la DGAIA (la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència).

No són casos aïllats, són casos que han tingut la capacitat, el temps i els recursos per arribar fins al final, i que un jutge els doni la raó. Però són moltíssims més els casos de famílies que se senten maltractades pel nostre sistema de protecció i que s’enfronten al gegant de l’administració. Mentrestant, un dolor innecessari en veure com et prenen els teus fills, una situació extrema que només s’hauria de produir en casos molt greus que tots ens podem imaginar.

Ja està bé de posar-nos una bena als ulls davant de tanta injustícia. De perdre’ns en estadístiques que admeten altres interpretacions diferents de les que es donen. Hem de començar a canviar aquest model que té heretats massa vicis del passat. Si no, tot perd credibilitat, començant pel model de país que volem crear.

FRANCESC CÁRDENAS

PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ PER A LA DEFENSA DEL MENOR

Riure, malgrat tot

Més continguts de