Any nou, país nou
Seguint la dita “Any nou, vida nova”, quantes vides en el decurs dels anys hem pogut veure excel·lir? Vida Nova, Foc Nou i Xaloc són tres revistes republicanes posteriors a l’alliberament de França del jou nazi -la tercera, inscrita a Mèxic- i inspirades en el canvi d’any, el canvi de cicle i el vent de l’esperança. “Aquest és l’últim any de l’exili”. “El règim de Franco agonitza, els aliats no poden tolerar una dictadura basada en un sistema totalitari”. I així durant uns pocs anys d’esperances mai retrobades fins al moment del definitiu desengany.
Avui l’optimisme no ha defallit -aquest any deixaré de fumar, començaré un dieta per perdre més quilos que rajoles té el meu carrer-, i així un munt de propòsits, la majoria perduts en el calaix de les foteses.
Aquest Cap d’Any arreu de Catalunya es brindava tot dient: “Aquest any sí”. És el que una majoria de catalans desitgem, però des de la caverna de l’Estat reiteradament ens diuen que res de res, ni aquest any ni els que han de venir.
Això sí, parlen de diàleg amb la introducció inequívoca que s’alegren d’haver laminat l’Estatut i de judicialitzar qualsevol llei o decret sorgit del nostre Parlament.
Malgrat la virreina i el que puguin dir i deixar de dir des de la capital, aquest any per als catalans no tindrà res a veure amb els del passat. Nosaltres tan sols mirem el futur: any nou, país nou.
PERE MANUEL GIRALT PRAT
SANT JUST DESVERN
Actuaran?
El president Carles Puigdemont ha estat amenaçat de mort a través de Twitter.
D’altra banda, la setmana passada un regidor de l’Ajuntament de Vic, Joan Coma, va haver de declarar davant l’Audiència Nacional per haver utilitzat una frase feta metafòrica i absolutament inofensiva. L’amenaça al president Puigdemont, en canvi, és explícita, amb fotografies d’armes i tot.
Jo tinc clar que és infinitament més greu amenaçar de mort una persona que no fer servir una frase feta, cremar un drap, sigui del color que sigui, o un paper que porti impresa la foto que sigui.
Es veu que l’autor dels missatges ja els ha esborrat, però això ja sabem que no és impediment per localitzar-lo si es vol. ¿Actuaran d’ofici tota aquesta tropa de fiscals i jutges tan diligents segons quan?
No sé per què, però jo diria que no ho faran.
AGUSTÍ VILELLA I GUASCH
CAMBRILS
Pensions i cost de la vida
Encara bo que estem una mica estabornits pel cava de la festa de Cap d’Any i potser no hi hem parat prou atenció. Ho dic per dos titulars dels diaris dels últims dies que són per sucar-hi pa. Un diu: “Les pensions pujaran un 0,25% el 2017”, i l’altre: “L’IPC del 2016 s’ha situat a l’1,5% en acabar l’any”. Com s’entén això? Fa quatre anys que les pensions pugen menys que el cost de la vida.
Per si segueix la tendència, un servidor i la meva dona, jubilats, hem començat a fixar-nos en els ponts de rius secs per aixoplugar-nos en un futur. N’hi ha alguns de ben airejats i que tenen bones vistes.
MIQUEL PUCURULL FONTOVA
BARCELONA
Queixa a Correus
Aquesta carta només és per manifestar el meu més gran desconcert davant del fet que una carta ordinària dipositada a l’oficina de Correus de Vilassar de Mar el dia 14 del mes de desembre ens va ser lliurada al nostre domicili de Cabrera de Mar el 30 de desembre, 16 dies després. La distància entre les dues poblacions es d’uns 4 quilòmetres.
Sense comentaris!
JOAN RODON I CARBONELL
CABRERA DE MAR
