Cremar les naus
S’explica que Hernán Cortés, en la conquesta dels territoris de l’actual Mèxic, va fer cremar les naus perquè ningú de la seva tropa tingués la idea de tornar a la Península. També ho van fer els almogàvers a Grècia.
Ara, després del discurs de final d’any del president Carles Puigdemont, amb l’afirmació que l’any 2017 es farà el referèndum a Catalunya sigui com sigui, i amb les declaracions del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, dient que “reformar la Constitució no resoldrà el problema amb Catalunya”, i que “cap president espanyol deixarà fer un referèndum”, queda tancada una possible entesa entre els dos governs: s’han cremat les naus dels dos bàndols i no hi ha marxa enrere.
I ara què? Quina solució es proposa per aclarir la incògnita de l’enrevessada equació? Quant de temps trigaran els co muns i el PSC a prendre una posició? ¿Esperen que Catalunya sigui derrotada i els catalans independentistes es donin per vençuts?
Mariano Rajoy, com un Capitán Trueno de pa sucat amb oli, es dirigeix a Carles Puigdemont apuntant-lo amb la Constitució i li etziba: “ Ríndete, bellaco infiel ” (ho aprofito per rendir homenatge a Víctor Mora). Puigdemont es manté ferm, palplantat davant seu defensant-se a capa i espasa, esgrimint la democràcia, amb el suport dels seus fidels independentistes, carregats de moral de victòria.
La solució de la història la tindrem el 2017 i serà a favor nostre.
JORDI LLEAL I GIRALT
BADALONA
Carta als Reis
En algun diari vaig veure un acudit que, per la crua realitat que reflectia, em va trencar el cor. Dos nens, camí de l’escola, carregats amb les seves motxilles. L’un li deia a l’altre: “I tu aquest any què els has demanat als Reis?” I l’altre li responia: “Poder passar una hora tranquil parlant amb els meus pares”.
La vida estressant i les noves tecnologies estan obrint una escletxa entre les famílies. Quants nens no poden o han desistit de parlar o confiar qualsevol problema als seus pares perquè es passen el dia pendents dels mòbils o de la tele?
Els nens, tot i que s’hi acabaran acostumant, ho pagaran car i al final la bretxa serà infranquejable.
LOLA ARPA VILALLONGA
PERATALLADA
Un bon començament
per al 2017
Una de les coses que no hem gestionat bé aquest 2016 i que hauríem de millorar el 2017 és la crisi dels refugiats. No hem acollit persones que venen dels països de l’Àfrica, del Pròxim Orient, famílies que fugen dels seus països en conflicte, arriben a Europa després d’un llarg viatge i no poden entrar. Els deixem en camps amb pocs recursos, per anar fent temps, buscant una solució.
Mentrestant nosaltres anem passant els dies mirant-ho per la televisió. Ens sap molt de greu, però no fem res per acabar amb aquesta gran crisi. Ha arribat el moment de posar-hi fi, cadascú de nosaltres individualment i tots els països de la Unió Europea.
RAGINI ESCODA OLIVÉ
VILANOVA D’ESCORNALBOU
Atzar macabre
He tingut la sort de poder passar el Cap d’Any a Londres. L’impressionant dispositiu de seguretat intimidava i alhora tranquil·litzava, amb tanques que protegien les masses que es disposaven a veure els focs artificials al London Eye.
Estic segur que a molts ens va passar pel cap que érem un possible objectiu d’un atemptat terrorista. Alguns fins i tot ho vam verbalitzar. L’endemà, però, ens vam assabentar que un atzar macabre havia posat l’objectiu a Turquia.
JOAN GARCIA
L’HOSPITALET
