CARTES I MISSATGES
Opinió Cartes 29/04/2017

Cartes a la Directora 29/04/2017

3 min

Aquest Sant Jordi ha vingut amb rosa?

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Sant Jordi, data assenyalada per als catalans, dia de la rosa i el llibre. I dia de l’amor en terres catalanes, a partir d’una llegenda i de la cultura popular, en una societat que cada vegada s’allunya més de la llegenda i s’apropa més al consumisme.

La diada ha esdevingut una obligació per a les parelles i un motiu de frustració per a molts solters. Tots pressionats per la societat consumista i la idea, equivocada, que no tenir regal aquest dia és estar sol i és motiu de vergonya.

I aquí em trobo, fent competició amb les amigues de qui ha rebut més roses: del xicot, del pare, dels amics, dels companys de feina... tot s’hi val. La qüestió és tenir-ne més que la resta. Però, quin sentit té?

Sabeu què? Aquest any m’he quedat sense rosa, i ben orgullosa que n’estic! Malgrat la gent que em mira amb llàstima perquè no vaig amb una rosa en una mà i un noi a l’altra; o la veïna que em mira de dalt a baix i diu: “Aquest any tampoc, oi?”; o la societat que em jutja i em pressiona per consumir i aconseguir parella, que m’apropo als 30 i “se’m cova l’arròs”.

A la societat i als que jutgeu: ¿heu pensat que potser no en tenim perquè no volem? ¿Que som solters però potser no estem sols? Als que es deixen pressionar: sigueu feliços, amb parella o sense, gaudiu del dia per la tradició i la cultura. Regaleu a qui estimeu -parella, família o amics- si és de tot cor. I regaleu-vos la rosa i el llibre si ho sentiu, perquè, ¿qui ens estimarà més que nosaltres mateixos?

SHEILA REDONDO

CERDANYOLA DEL VALLÈS

Viure en pau

Estem assistint, a escala mundial, a una nova cursa d’armament sense cap mena de racionalitat, superior a la de la Guerra Freda.

La indústria armamentística treballa per maximitzar els seus beneficis econòmics i necessita escenaris per poder vendre. Hi ha sectors interessats a mantenir la inestabilitat.

Aquestes despeses militars van en detriment de polítiques socials. També se’ns vol fer creure que l’augment armamentístic és en nom de la seguretat, quan s’està traduint en més inseguretat.

El dia que s’inverteixi més en educació i cultura i menys en seguretat podrem dir que s’ha construït un altre món. Necessitem més diàleg, diplomàcia, acords per resoldre els conflictes i menys retòrica bèl·lica.

No fa gaire vaig llegir que la guerra és una massacre entre gent que no es coneix per al profit de gent que sí que es coneix però que no es massacra.

La guerra és la sortida covarda als problemes de la pau. Que l’educació sigui la nostra millor arma.

MONTSERRAT AVENDAÑO

MATARÓ

Menors i famílies d’acollida

Llegeixo: “Es busquen famílies per a nens tutelats en centres”, i recordo la nostra experiència. Els meus fills bessons i jo vam conèixer una nena al parc. Aquella nena em va cridar l’atenció. “Vostè és molt buena mujer ”, em va dir, per haver-li donat un xiclet. Al cap d’uns dies m’assabento que vivia en un centre d’acollida de menors. Ho vam reflexionar i vam decidir ser família acollidora. Aquí comença el nostre periple pel camí del silenci i la desinformació. Mesos i mesos d’intents frustrats. Entenc els tràmits, les entrevistes, els formularis, etc. Però no una burocràcia que ofega l’objectiu principal.

Segueixo llegint: “Després d’un llarg procés…” En el nostre cas, un procés infinit, fins a l’esgotament o el convenciment que no tocava. Mentre esperes noves “instruccions”, ¿algú pensa en aquella nena, en el temps perdut, en els Reis no viscuts en família, en les espelmes que no ha bufat? Algú hi pensa?

A la Thalia, que li agradaven molt les sabates d’estil ballarina, no li van donar l’opció de formar part de la nostra família. Ens vam haver de conformar a portar joguines, jocs i sabates al centre. I encara que eren per a tots, jo pensava: “Segur que les ballarines se les ha quedat ella”.

MARGA M. GARRIGA

PREMIÀ DE DALT

stats