Evitem la corrupció
Les presons es van omplint de personatges de la vida política en aquesta farsa democràtica que durant tant temps ens han venut com a modèlica. La corrupció a l’estat espanyol és i ha estat sistèmica. Cal lluitar contra la corrupció? No, ja no hi ha temps. Les eines que té l’Estat per fer-ho ja es veu que són insuficients i ineficients.
Mentre es jutgen corrupteles que van començar fa molts anys, ¿qui ens assegura que no n’hi ha d’altres en marxa que encara no sabem i que no es jutjaran fins d’aquí massa temps? El que cal és crear un sistema que eviti la corrupció.
Ens cal un nou estat, copiar els estats més nets i transparents. Limitem mandats, limitem sous, reduïm despeses electorals, publiquem els comptes dels partits i les agendes dels càrrecs electes, garantim la restitució total de les sumes defraudades, establim un nou sistema de finançament de partits, eliminem les llistes tancades, eliminem la disciplina de vot, expulsem els parlamentaris que menteixen, facilitem les denúncies per corrupció i fem que no prescriguin els delictes, establim sistemes de total transparència i de supervisió i control ciutadà, creem sistemes per assegurar que es compleixen les promeses electorals, fem un sistema judicial independent, dotem-lo de mitjans preparats i eliminem indults i aforaments, acostem els polítics a la gent.
Això és el que volem molts catalans més enllà de si som de dretes o d’esquerres. Volem ser demòcrates, participar en un veritable procés constituent. Els qui s’amaguen darrere les lleis i tenen el no com a resposta són esclaus i vividors d’aquest sistema polític espanyol que està fent aigües per tot arreu, incapaç de garantir els drets més fonamentals dels ciutadans.
ALFONS CARRERAS DE CABRERA
BARCELONA
El cas Glòries
Quins dos disbarats a Glòries! Se sabia que el subsol era força complicat perquè hi passen línies de metro i també de Renfe. Per tant, amb aquest precedent és elemental que prèviament calia fer un estudi geotècnic molt acurat i complet del terreny per evitar sorpreses importants a l’hora de fer l’obra. Si s’hagués fet així el pressupost ho hauria previst de manera que el contractista no tindria dret a reclamar augment de cost de l’obra (o tal vegada l’augment seria de poca envergadura). Si l’estudi no va ser prou complet és lògic que hagin aparegut problemes, i en aquest cas la responsabilitat ja no és del contractista.
Amb la col·laboració de tres governs municipals diferents, el primer gran nyap a Glòries va ser entestar-se a voler fer un parc en un punt tan emblemàtic i no pensar en la gran plaça central de l’Eixample. ¿Que no se sap que plaça i parc són dos conceptes urbans antagònics? I al lloc sovint se’l continua qualificant de plaça!
Sí que s’hauria de situar un parc al sector, però mai en un punt on la prioritat recau en els valors típicament urbans. El problema d’ara és un segon disbarat que deixa empantanegat Glòries, però que queda petit al costat del primer.
JOSEP OLIVA I CASAS
VICEPRESIDENT D’AMICS DE LA CIUTAT
Sobre la selectivitat
Al juny es duran a terme les proves d’accés a la universitat. Milers d’alumnes arreu de Catalunya ja comencen a preparar-les. Però ¿aquest sistema és el més correcte per triar a quina universitat hauran d’entrar aquests estudiants? Crec que uns exàmens fets en uns dies concrets no haurien de decidir-ho. Imaginem-nos que aquells dies els nervis els juguen una mala passada o teclegen malament uns càlculs a la calculadora i això fa que no puguin estudiar el que volien.
El sistema educatiu ha de canviar. S’hauria de fer un seguiment durant molts anys perquè més d’un 60% de la nota final per entrar a la carrera no es basés, únicament, en unes proves concretes.
ALBA GONZÁLEZ BARRIOS
SANT CLIMENT DE LLOBREGAT
