CARTES I MISSATGES
Opinió Cartes 07/05/2017

Cartes a la Directora 07/05/2017

4 min

Qui està més malalt?

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Quan es (mal)parla de la malaltia mental se la sol associar a conceptes pejoratius com l’excentricitat, el baix intel·lecte, l’agressivitat o la violència. Són vinculacions que contribueixen a estigmatitzar el problema i que sovint serveixen als que les fan per relativitzar les pròpies mancances, perquè els alleuja creure que la disfuncionalitat psíquica és patrimoni exclusiu d’un col·lectiu minoritari, obviant que molts comportaments normalitzats són molt menys escaients que els dels afectats.

La conducció temerària -quan no suïcida-, els energúmens als recintes esportius, l’incivisme i el vandalisme urbans, el tracte mesell als animals i les addiccions de tota mena configuren un reguitzell de desviacions de conducta que compten habitualment amb la laxitud o el beneplàcit de la societat.

No es tracta, tampoc, d’aplicar la discriminació positiva als malalts mentals -no som àngels-, però sí d’acostar-se a la nostra realitat sense la ignorància i la por que caracteritzen els prejudicis. Perquè la línia que separa la morbidesa de la normalitat és molt fina. Procurem, doncs, no tensar-la.

ÒSCAR PUJOL ESCANERO

BADALONA

Impostos ensucrats

Després de l’impost de les begudes ensucrades, el Govern posa el punt de mira en la brioixeria industrial. Però ¿la creació d’impostos és la millor solució per incentivar els hàbits saludables i la reducció del consum de sucres? Personalment penso que, segurament, no és el camí més eficient.

Per què en comptes de posar impostos, que, al cap i a la fi, acaben penalitzant el rebut de la compra del ciutadà, no s’augmenta la pressió fiscal directament a les indústries alimentàries que, innecessàriament, inunden de sucres afegits, conservants, edulcorants i substàncies diverses bona part dels productes del prestatge del supermercat? Cal que el pernil dolç contingui una infinitat d’additius? ¿I des de quan els bastonets de pa han de contenir sucre?

Per què no s’inverteixen recursos i esforços a aconseguir que els productes continguin el que han de contenir? Per què no es premia les empreses que elaboren productes sense efectes secundaris, i s’augmenta el tipus impositiu a totes aquelles que ens inunden de substàncies perjudicials per a la salut a llarg termini?

I, posats a fer, per què no fem més accessibles els productes sans? Alguns estudis demostren que part dels consumidors de productes fast food són ciutadans amb pocs recursos, que sovint no tenen altres opcions.

La solució no consisteix a posar més impostos al ciutadà, sinó a vetllar perquè des de l’inici la majoria de productes continguin el que han de contenir, que siguin més sans (que no és sinònim de light ) i amb menys substàncies perjudicials per a la nostra salut.

ARIADNA ROMEU FONTANET

GIRONA

Futbolistes mal numerats

Com pot ser que tants milions de persones que segueixen el futbol no s’hagin adonat que, actualment, els jugadors van mal numerats? Els dorsals que exhibeixen amb un número aleatori qualsevol, per exemple el 27 de l’Eibar, no signifiquen res. No informen. És una pura mostra d’inutilitat, desordre, confusió, desgavell i caos.

Sisplau, senyors, tornin als orígens i numerin els futbolistes de l’1 a l’11, cosa que és de simple lògica i feia molt més bonic l’espectacle. Ja en l’alineació inicial, d’una manera o altra, s’han de distribuir els homes sobre el rectangle de joc: un sol porter, alguns enrere, d’altres més endavant, a la dreta o a l’esquerra... I durant el partit era molt interessant, divertit, fascinant i estètic seguir els moviments dels dos equips, les estratègies, les permutes, les sorpreses...

Un bon jugador tant pot portar el 8 com el 10 a l’esquena. Si ataca el 2 rival i dobla el seu company 7, ja patim fins que talla el nostre 5, que avança, puja, passa a l’11, aquest dribla el 3 i el 4 contraris, cedeix al 9 que xuta i... gol!

Tot això, avui dia, no es pot veure tan clar perquè uns números absurds no hi ajuden gens. Sisplau, corregeixin aquest error elemental, descomunal, mundial, universal i còsmic.

JORDI MANÉN FOLCH

BARCELONA

David contra Goliat

Iberdrola ha anat dos cops al domicili de la meva mare, una senyora de 85 anys, per induir-la a firmar per canviar l’empresa de subministrament i afegir un servei addicional optatiu de revisió trimestral. Anteriorment ho va fer Endesa.

Al febrer, jo, la seva filla, truco a Iberdrola per queixar-me d’aquesta pràctica habitual que exerceixen i comunicar la baixa de tots els serveis.

M’informen que haurem de pagar tot l’any la quota addicional de revisió. Em mostro sorpresa i els comunico que no s’abonarà. Al cap d’un mes rebem una carta amenaçadora d’un bufet d’advocats que ens exigeix el total de la factura fins a final d’any.

Hem abonat l’import per evitar problemes i tràmits, però vull fer palès l’abús de força i de recursos d’unes empreses, sovint de dubtosa professionalitat i fiabilitat, emparades per la legalitat vigent.

La pràctica que explico, desgraciadament, és habitual, i desitjo que hi hagi altres usuaris que també denunciïn aquestes situacions per combatre aquesta sensació de desprotecció i arbitrarietat, que encara és més indignant quan suposa un abús de persones vulnerables i quan afecta uns serveis que són bàsics i imprescindibles per viure dignament.

SILVIA MONDON VEHILS

BARCELONA

stats