‘Nit i dia’ ens dissecciona
Nit i dia és la magnífica sèrie que emet TV3, amb un quadre d’actors de primera fila, una fotografia excel·lent, moments i pauses que mantenen en suspens l’espectador i uns silencis que acompanyen els tempos.
La sèrie entra en uns temes que sovint se’ns amaguen o pels quals es passa per sobre sense entrar-hi a fons. Cal ser valents i els guionistes ho són, com també els directius de TV3, perquè la sèrie aixecarà polseguera en més d’un ambient. Això és d’agrair perquè ens acosta la realitat de la nostra societat amb les seves llums i les seves ombres. Està bé que ens analitzin com a societat i ens ensenyin que entre nosaltres hi ha gent bona i dolenta, generosos i aprofitats, valents i covards, amb virtuts i flaqueses. Som humans i és normal que hi hagi gent de tota mena.
Els dos primers capítols de la segona temporada enganxen amb un fons de corrupció en els mons judicial, de la política i dels negocis. Un entramat d’interessos tèrbols que, dissortadament, reflecteixen la realitat.
Van desfilant els contrastos entre nit i dia, en un seguit de successos plens de detalls subtils que es van desgranant, entrellaçant diverses històries que no se sap si tenen alguna connexió, deixant obert l’interrogant de què pot passar en el decurs dels capítols.
Resumint, a Nit i dia, a més dels cossos, també disseccionen les consciències. Moltes gràcies, TV3!
JORDI LLEAL I GIRALT
BADALONA
Grafitis incívics
Resulta molt irritant i decebedor veure com estan proliferant les pintades i els grafitis per tota la nostra geografia. És una vergonya veure el lamentable estat en què estan quedant tota classe de parets, portes, persianes i mobiliari urbà.
Ara, però, i des de fa uns anys, aquesta plaga s’ha estès no només a les ciutats i els seus extraradis, sinó també als nostres pobles, i embruta fins i tot la natura i el seu entorn (roques de la platja, arbres, masies, ponts, carreteres, etc.)
Em sembla decebedora la permissivitat i la falta de contundència amb què actuen les administracions, que al meu entendre haurien de prendre mesures per solucionar aquest greu problema d’incivisme, que resulta tan costós i antiestètic. Sens dubte, el grau de civilització d’un país es mesura també pel seu civisme i pel respecte pels béns públics.
Seria recomanable dur a terme més campanyes educatives a les televisions públiques, les escoles i els instituts, a més d’incrementar les sancions i la vigilància. Una altra bona mesura per evitar aquests excessos seria limitar i regular la venda dels aerosols als professionals que tinguin permís i espai assignat per pintar els seus grafitis.
GUILLERMO MARTÍ CEBALLOS
SANT POL DE MAR
14 accents diacrítics
Hi ha canvis que ajuden a enriquir la llengua, jo en soc la primera partidària. Amb els accents diacrítics, però, crec que els canvis que s’han introduït recentment han sigut més un error que un encert. I més si passem de tenir-ne 150 a 14. La llengua catalana és molt rica en vocabulari, i els accents diacrítics ens ajudaven a contextualitzar ràpidament.
Fa 26 anys que escric dona i dóna o neta i néta. I no hi ha manera d’acostumar-me a escriure amb la nova ortografia. Sempre ho acabo escrivint amb l’anterior i em toca repassar el text dues vegades per trobar els errors.
L’Institut d’Estudis Catalans defensa que han mantingut l’accent diacrític en aquells mots que s’utilitzen amb més freqüència. Trobo que és un argument totalment relatiu, ja que cada usuari té les seves necessitats específiques i, per tant, l’ús dels mots és molt variable d’una persona a una altra.
ADRIANA ESPÍNOLA PLAZA
SABADELL
