El destí dels nostres impostos
El meu pare em comentava la desgana que li provoca realitzar la declaració de la renda davant de l’acumulació de casos de corrupció en què es malversen fons públics. Això em va fer pensar.
Fa uns dies saltava la notícia que l’expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González havia sigut imputat perquè estava involucrat en una presumpta trama de corrupció.
La desviació de fons públics s’ha convertit en un gran problema en la política del nostre país, ja que no passa un mes que no surti a la llum un cas d’aquestes característiques.
No hi ha res que perjudiqui més la sanitat pública i l’educació universal de què tant ens vanagloriem com a país que els successius casos de corrupció, atès que els contribuents dubtaran si els seus impostos es destinen a aquests preuats serveis o serveixen per enriquir polítics corruptes.
CLAUDIA MANZANO JIMÉNEZ
GAVÀ
Un món de precaris
Els últims dies ha sigut notícia el xef Jordi Cruz per la seva postura sobre els becaris als fogons dels grans de la gastronomia, amb una gran repercussió mediàtica i a les xarxes socials.
La setmana passada va acabar amb un altre xef, Ángel León, en primera línia de l’actualitat perquè sembla que té setze dels seus becaris en un pis pastera, en unes condicions deplorables.
Però la meva queixa va més enllà de la cuina i entra en el terreny dels mitjans de comunicació.
Enmig del debat sobre la mala situació dels becaris i els seus sous invisibles, m’ha cridat l’atenció que TV3, que no ofereix des de fa anys cap sou als estudiants en pràctiques que acull, ha publicat a la seva web de notícies la llista de les quinze empreses que paguen millor als becaris.
Fins on arribarem per poder treballar? Ningú pot permetre’s treballar per amor a l’art.
JENNIFER ROCA CIVIT
IGUALADA
El cas Castor
Tot el que està costant mantenir el magatzem de gas del Castor podria haver anat a serveis més urgents com la sanitat i l’educació. Així els contribuents entendrien millor el motiu i la inversió final dels seus impostos. Per contra, pagar entre tots el fiasco del Castor amb la nostra factura del gas no només no és lògic sinó que es viu com una presa de pèl.
Com es pot dir que l’economia va bé quan tots estem pagant un error polític que no ens pertoca? Han de ser molt forts els lligams entre certes empreses i certs polítics perquè s’arribi al que, a ulls de molta gent, sembla un descarat favoritisme.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Apadrinem les urnes
Per què no apadrinem una urna? La compra el poble que vol votar i la cedeix a la Generalitat, i a veure qui és el maco que ens ho impedeix. Fem-ho!
ROSAMARIA CENDRÓS
BARCELONA
Adeu a la cuina tradicional?
M’encanta veure a Top Chef i MasterChef com els concursants duen a terme elaboracions d’allò més complicades: esferificacions, terres de mil gustos, espumes de mil colors, textures extravagants, cuina amb nitrogen... És impressionant el salt culinari que hem viscut en poc temps. Però a l’hora de fer un sofregit de ceba i tomàquet, un fons de brou, pelar patates o obtenir els punts de cocció d’alguns ingredients els resulta més complicat.
¿Tant ha evolucionat la cuina que la seva base ha quedat en l’oblit dels xefs i cuiners del nostre país? Potser mengen cada dia plats tan laboriosos que els macarrons de tota la vida han quedat desfasats.
LAURA PLANAS PLA
TERRASSA
