Aquella noia podries haver sigut tu
El dissabte 6 de maig a les 00.15 vaig agafar el metro a l’estació de la Sagrada Família. Com que era dissabte i el metro obria tota la nit hi havia força gent. Les persones del segon vagó eren un grup heterogeni, d’edats variades. En pujar vaig veure una noia jove arraconada contra la paret per un home ebri d’uns 35 anys. Em va sobtar que el noi li parlava d’una manera irrespectuosa i vaig decidir escoltar. Em vaig adonar que era una situació molt incòmoda per a la noia i que no es coneixien. Vaig dirigir-me a ell i vaig demanar-li que la deixés tranquil·la. Em va contestar irrespectuosament i vaig repetir-li que la deixés, que l’estava assetjant.
Tot va passar molt de pressa, només havia de fer una parada: tres minuts molt llargs durant els quals cap persona del vagó va tenir el valor de defensar la noia. Ella em va explicar que la situació s’havia allargat durant algunes parades.
Em fa vergonya viure en una ciutat on tothom observa una situació d’assetjament sense actuar. Som molt egoistes, perquè aquella noia podria haver sigut la teva filla, la teva neta, la teva cosina o la teva amiga. Si jo em trobés en aquesta situació m’agradaria que algú m’ajudés.
Diem que volem avançar en la societat, educar en valors i en la igualtat, però aquests fets cada vegada són més comuns i freqüents i afecten més persones, sobretot les dones. Com hem de ser bons pares i mares, bons educadors i bons ciutadans? I com volem educar en aquests valors si nosaltres mateixos, els adults, no els tenim?
PAULA BLADÉ PLANELLS
BARCELONA
‘Homus tontus culus’
Com cada dia, el meu gos i jo sortim a passejar. Ens trobem amb un vianant que camina tot mirant la pantalla del seu mòbil i ens hem d’apartar per evitar el xoc. Seguim caminant. Arribem a una cruïlla on hi ha un pas de vianants. Faig seure el meu gos i miro a dreta i esquerra esperant el moment de poder travessar. Passa un cotxe i no s’atura: el conductor està pendent de la pantalla del mòbil, no ens ha vist. Esperem. Passa un altre cotxe i tampoc s’atura: la conductora tampoc ens veu perquè també mira el mòbil. Seguim esperant. S’acosta un tercer cotxe i... s’atura. El meu gos, jo i les altres persones que s’esperaven passem. Li dono les gràcies amb un gest de complicitat. Me’l retorna. Al cap d’una estona ens tornem a trobar amb un vianant que camina mirant el mòbil. Ens hem de tornar a apartar per no xocar. De sobte una cosa em crida l’atenció: passa un cotxe de la policia municipal i la conductora està mirant la pantalla d’un telèfon mòbil!
No voldria qüestionar els beneficis de la telefonia mòbil, però sí denunciar els nivells de dependència als quals s’està arribant i els problemes que comporta aquesta subordinació.
Fa una colla d’anys, Forges va plasmar la situació actual en un acudit. Es veia l’escala evolutiva de la humanitat fins a l’ Homo sapiens. A partir d’ell s’iniciava un descens i es podia veure un altre home parlant pel mòbil que caminava en sentit contrari: Homus tontus culus, el va batejar l’humorista.
JAUME FARRÉS BOADA
OLESA DE MONTSERRAT
Lluitem per Sants
Fa 18 anys que visc al barri de Sants. La meva filla és santsenca i els meus nebots també ho són. Mai he cregut que el lloc de naixement o el temps que portis en un barri et doni més dret a ser-hi que a la gent nouvinguda. Però sí que considero necessari protegir les persones que hi volen viure per sobre d’aquells que volen fer negoci amb l’habitatge.
El nostre barri es veu assetjat per l’especulació urbanística. Els lloguers han augmentat desproporcionadament durant l’últim any. Grans inversors estrangers compren blocs de pisos i no renoven contractes, o apugen els arrendaments fins a fer fora els seus inquilins. Els apartaments turístics es multipliquen i els veïns del barri ens veiem forçats a marxar.
El mateix fenomen ja s’ha viscut a Ciutat Vella, a la Barceloneta i al Poble-sec. Barcelona mor d’èxit. Com podem aturar aquesta gentrificació? Sants és el que és per la seva gent, per la seva essència, per allò que només poden donar-li els santsencs. Jo em sento d’aquest barri i m’hi vull quedar.
MÒNICA CARBÓ ARIÑO
BARCELONA
Urnes per al referèndum?
Diuen que la Generalitat de Catalunya vol comprar urnes de metacrilat per al referèndum. De veritat? I després què? ¿Les llençaran a les escombraries? Ben segur que no. Tant a la Catalunya autonòmica com a la republicana hi haurà eleccions. O no?
Els catalans no som tan tanoques per creure que es compraran unes urnes d’un sol ús.
En igualtat de condicions semblaria normal que es fes l’encàrrec a una empresa catalana per protegir la indústria local, però si es fes a una empresa estrangera o a una multinacional, què faria el govern d’Espanya?
PILAR PORCEL I OMAR
SABADELL
