En record del doctor Casamitjana
El 5 de maig ens va deixar el doctor J. Casamitjana Ferrándiz, un referent internacional en cirurgia de columna, especialment cervical. He tingut el privilegi de poder col·laborar amb ell durant aquests anys. Ens vam conèixer a través de relacions professionals, ell ja era un cirurgià reconegut i jo una anestesiòloga dedicada al tractament del dolor, especialment de columna.
He pogut veure en ell el que significa ser metge en el sentit ampli de la paraula, és a dir, la combinació de l’excel·lència en el coneixement, aconseguida a base d’un esforç constant, i una gran categoria humana, que l’ha portat a posar sempre els valors mèdics, com la recerca del benestar i la salut del pacient, per sobre de tot.
La seva pràctica clínica era delicada, elegant, segura, plena d’un exquisit sentit de l’humor. El seu afany d’aprendre i ensenyar el va portar a exercir i a operar als hospitals més prestigiosos del món.
Quan ens vam conèixer em va dir: “Jo l’únic que busco és que els meus pacients millorin, que estiguin en bones mans”, i aquesta ha sigut la motivació que he observat en ell i que he procurat mantenir.
Una abraçada de part meva a tota la seva família, especialment a la seva esposa, Montserrat, i als seus fills, Marc i Aida. Continuarem cuidant els teus pacients, els nostres pacients. Moltes gràcies, Josetxu.
CARME BATET GABARRÓ
BARCELONA
Videojocs, un art?
Podem considerar els videojocs un art? La meva opinió es que sí. La primera definició d’ art del diccionari de l’IEC diu: “Habilitat, destresa, a fer certes coses adquirida amb l’estudi, l’experiència, l’observació”.
Per poder fer un videojoc en condicions es necessita una certa habilitat i destresa, i n’hi ha molts que poden arribar a enviar un missatge tant o més profund que una pintura, un poema, una pel·lícula... Cal reconèixer que alguns tenen finalitats purament comercials, que només participen de l’art en el procés de creació, però si es busca bé es trobaran els que realment estan fets amb passió i amor, els que sí que són realment art.
JORDI ALMAGRO BARGÉ
BARCELONA
Dones ‘cougar’
Algú sap de quina ciutat és Macron, el nou president francès? O quants germans té? O a què es dediquen els seus pares? Probablement no. Però segur que tothom ha sentit més d’un cop que la seva dona té 24 anys més que ell.
Encara avui dia no es veu amb bons ulls la diferència d’edat en una parella si la més gran és la dona. Estic farta de sentir crítiques cap a les dones que escullen un home de menys edat per compartir la seva vida. Fins i tot en anglès s’anomena cougar (puma) les dones que estan amb un home més jove. Per què? Perquè aquests animals s’alimenten de carn fresca... Sense comentaris.
Si un home té deu anys més que la seva dona és perfecte perquè li pot aportar experiència; si és al contrari és un error, el noi es cansarà d’ella i més endavant en triarà alguna de més jove.
¿M’ho sembla a mi o aquesta societat en comptes de modernitzar-se és cada cop més arcaica i masclista?
ANABEL PÉREZ LÓPEZ
SANT JUST DESVERN
El cine encara és una festa
Les dades d’assistència de l’última edició de la Festa del Cine, la setmana passada, són descoratjadores: 200.000 espectadors menys que fa un any, una davallada de més del 10%. Les causes? Potser la coincidència amb les semifinals de la Champions. Potser la pirateria. Potser la dèria de les sèries, que ja deu satisfer la fam de ficció de molts. Esperem que sigui passatger, perquè veure cinema al cinema continua sent una festa, un plaer.
JOAN GARCIA
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
