Publicitat
Publicitat

CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 17/05/2017

El país que jo vull

Soc català, la meva nació és Catalunya, però no em sento estrany quan defenso que també soc espanyol. Quan viatjo a l’estranger i trobo un grup d’europeus el meu subconscient em decanta a relacionar-me i fer els primes contactes amb espanyols: em sento més a prop d’un andalús, un manxec o un càntabre que d’un francès, un alemany, un belga o qualsevol altre europeu, tot i que també m’hi relaciono. Són molts anys de convivència i no podré mai, si som independents, considerar-los estrangers.

Alguna cosa està canviant quan polítics com Pedro Sánchez reconeixen que Espanya és una nació de nacions. Es tracta d’anomenar les coses pel seu nom: Catalunya Nació, amb lletra grossa i majúscules, a la carta magna.

Jo tinc molta fe, vull que la casa gran que és Catalunya tingui les portes sense tancar el pany, com als pobles. Però la volem moblar, pintar, decorar i endreçar al nostre gust. I segur que agradarà a tothom: hi tenim la mà trencada, en l’estètica.

Nosaltres respectem, aprenem i ens empeltem d’altres cultures, però que no ens ho imposin, que ens deixin projectar com a poble. La diversitat és riquesa; la uniformitat imposada és l’aniquilació d’una cultura per instaurar-ne una altra, una ofensa. Això ho evitarem nosaltres i ho evitaran les ments obertes de molts demòcrates espanyols que ja han posat fil a l’agulla.

MARIÀ OLIVER I CASALS

L’ESQUIROL

‘Fidget spinners’ de luxe?

Aquests últims dies només tenim ulls per a una cosa a les escoles: el fidget spinner. És una petita joguina que gira sobre un eix als nostres dits i és feta de materials com el plàstic o el ferro. En un principi va ser dissenyada per relaxar i ajudar en els problemes de l’autisme o altres malalties com el TDHA, però té un èxit increïble entre els petits i no tan petits de casa. Tot nen en té un, si no més, o almenys l’ha demanat als seus pares.

Però la meva crítica és sobre el preu. La joguina la podem trobar a partir de tres euros en botigues de joguines, als comerços asiàtics o per internet. Però qui vulgui gastar la seva paga extra pot comprar-ne versions luxoses de fins a 1.000 euros, fetes amb materials exclusius. ¿Voleu dir que és necessari crear versions de luxe d’aquestes joguines? ¿Us imaginaríeu un patí ple de nens jugant amb baldufes d’or?

De moment compreu-la a tres euros, però feu guardiola perquè s’acosta fi de curs i potser alguna criatura demana la versió luxosa del joc.

JENNIFER ROCA CIVIT

IGUALADA

L’os bru del Pirineu

Els mitjans de comunicació ens informen que els ossos bruns del Pirineu s’han despertat de la seva hibernació i que s’ha assolit una fita històrica en la seva reintroducció. Amb el naixement de deu cries, la seva població arriba a 31 exemplars a Catalunya.

Aquesta reintroducció no deixa a ningú indiferent, i com cada any es torna a obrir el debat entre els defensors i els detractors, especialment a les zones on habiten aquests animals, la Vall d’Aran i el Pallars.

L’any passat es van produir 33 atacs atribuïts als ossos i s’han obert 37 expedients d’indemnització, amb la corresponent despesa que representa per a les arques públiques.

També vaig ser testimoni de l’ensurt que va patir un excursionista quan, ja de nit, es dirigia cap a un refugi de muntanya i se li va aparèixer una mare amb les seves dues cries. La cara d’espant de l’excursionista en arribar al refugi ens transmetia perfectament el gran ensurt que havia tingut.

M’agrada la natura i els animals, però no tinc les idees prou clares sobre la reintroducció de l’os bru al Pirineu.

ARNAU RAMOS PLANOS

BARCELONA

Riure, malgrat tot

Més continguts de