Amb Rajoy no hi ha esperança
La crònica de Gerard Pruna a l’ARA sobre l’impossible viatge -per les ingerències del govern espanyol- de la missió empresarial al Marroc, que la Generalitat havia preparat conjuntament amb Flandes, posa de manifest el tarannà autoritari, centralista i poc democràtic de l’executiu del PP. Amb el seu afany malaltís per negar la més mínima projecció exterior de la proposta sobiranista catalana, perjudiquen els catalans -inclosos els seus votants- perquè aquesta projectada visita al Marroc era d’empresaris i emprenedors, de naturalesa econòmica i comercial.
Sincerament, ¿algú pot imaginar que, malgrat que la visita estigués organitzada per la Generalitat, el president Puigdemont aniria al Marroc a buscar complicitats per al referèndum independentista? Esclar que, després de la negativa del Senat espanyol -controlat pel PP- a permetre al president de la Generalitat fer-hi la seva conferència, com correspondria a una comunitat autònoma que, a més, a diferència d’altres, és una nació, ja està tot dit.
Desenganyem-nos: mentre hi hagi Rajoy al capdavant del govern espanyol, mentre el PP governi, Catalunya tindrà la consideració, per part de l’estat espanyol, de comunitat autònoma, com Múrcia, la Rioja o Extremadura. La conclusió no pot ser més clara: o esperem un canvi de govern o anem al referèndum.
Catalans independentistes, amb Rajoy perdeu tota esperança!
JOAN ENRIC NEBOT
CELRÀ
El més dur dels assassinats
L’ésser humà és la realitat més absurda i estúpida que es pot trobar a la Terra. Té un complex de superioritat que el fa creure que pot fer tot el que vulgui, com acabar amb els recursos de la Mare Terra i, per tant, eliminar tota la vida.
Cada vegada més el món que creiem conèixer és un miratge que ens mostra el que la nostra consciència ens vol fer creure, però en realitat l’únic que promet és un decadent final tant per a la natura com per a tots els ésser vius que hi convivim. En cap moment hem sigut conscients que nosaltres mateixos hem aniquilat el futur de tots els éssers vius.
Nosaltres, els éssers humans, som els grans corruptors de la història per haver permès que el progrés acabi amb la realitat més pura de totes, la vida. Per culpa de la nostra cobdícia hem permès que el sistema capitalista continuï amb la sobreexplotació dels recursos simplement per produir més i més i així aconseguir més riqueses, que sembla que és l’única cosa que realment importa. Hem sigut assassins de vida i assassins serem.
ANNA VILLACORTA VILLAÉCIJA
BARCELONA
La figura de l’assistent sexual
Tots tenim dret a gaudir del nostre cos i de la nostra sexualitat.
La societat entén que s’han d’eliminar les barreres arquitectòniques, que s’ha de lluitar per una integració real de les persones amb diversitat funcional, però quan parlem de sexe encara ens escandalitzem.
La tasca de l’assistent sexual va més enllà de proporcionar plaer a aquella persona que, possiblement, mai ha tingut l’oportunitat de gaudir d’una experiència sexual. La seva funció consisteix a treballar per potenciar la seva autoestima i la seva autonomia, fer que una persona se senti desitjada independentment de la seva diversitat. Així doncs, no es tracta només de sexe: és intimitat, romanticisme, sentir-se estimat i valorat.
Cal legalitzar la figura de l’assistent sexual i avançar cap a una societat sense prejudicis ni etiquetes, on tothom pugui intimar i gaudir plenament del seu cos.
INGRID RUBI ALBALAT
BARCELONA
