‘Tic-Tac’ de Mercè Llimona
Estimats amics del diari ARA, dijous vaig llegir el simpàtic article d’Anna Manso recordant el Tic-Tac de Mercè Llimona, la meva mare. Tot el que diu segur que hauria agradat a l’autora, que va fer els seus llibres sempre pensant en els infants i en la manera de comunicar-los alguna cosa que els ajudés a créixer en tots els sentits.
Els seus dibuixos, i en aquest cas el text amb els rodolins que els acompanyen, són un exemple ben senzill però alhora representatiu de la seva manera de pensar. Molts amics i amigues meus, ja adults, m’han dit com van rellegir aquest llibre com ho ha fet ara Anna Manso i com el recorden encara amb il·lusió. A ella vull expressar el meu agraïment perquè ens ajuda a mantenir viva la memòria de l’autora del Tic-Tac, dels seus llibres i de les seves il·lustracions.
MERCÈ ESCALAS I LLIMONA
BARCELONA
Recentralització
Aquesta setmana, per si feia falta, ens ha acabat de quedar clar que l’atac de les institucions de l’Estat a les autonomies és indissimulat. Qualsevol jutge es podrà carregar el que digui un Parlament. I després se sorprenen que aparegui un moviment com el sobiranisme català.
JOAN SÁNCHEZ
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
Espanya es desertifica
Fa deu anys vaig formar part d’un moviment mundial mediambiental, The Climate Reality Project, amb un grup de voluntaris que teníem com a fita conscienciar els ciutadans de la crisi planetària que representa l’escalfament global i la manera d’afrontar-la. Uns cursos previs de formació basats en el polèmic llibre Una veritat incòmoda ( An inconvenient truth), d’Al Gore, ens van informar de les greus conseqüències per al planeta en cas de no prendre mesures dràstiques en un futur. Segons les dades disponibles, la península Ibèrica, el lloc d’Europa més ric en biodiversitat per la seva situació geogràfica entre dos mars i propera al continent africà, seria el país que més patiria l’efecte del canvi climàtic.
Malgrat els nombroses escèptics, sembla que aquell llibre tindria raó. Durant la dècada passada, més de 50.000 incendis naturals o provocats (¿on són les sentències per als responsables dels delictes d’incendi?) han arrasat milers d’hectàrees de bosc, arbrat i matoll i de moment aquest any ja hem superat de sobres la xifra d’hectàrees cremades l’any passat. Si seguim aquest ritme, la manca de massa verda farà pujar les temperatures de manera imparable, les onades de calor aniran en augment i en menys de vint anys la península Ibèrica es convertirà en un desert.
LOLA ARPA VILALLONGA
PERATALLADA
Aïllant els radicals
El president Rajoy ens recomana que aïllem els radicals de Catalunya.
Jo li puc dir que a Catalunya ho fem des que es va restablir la democràcia.
Les forces polítiques que basen la seva ideologia en els “principis” (per anomenar-los d’alguna manera) de la Falange o directament del franquisme són residuals a Catalunya. Serà servit.
XAVIER BOSCH PUIGCORBE
BANYOLES
Tornar a La Masia, tornar al seny
No cal ser futboler -no en soc- per adonar-se que l’operació del París Saint-Germain en el fitxatge de Neymar és un torpede en la línia de flotació del mateix futbol. Espero que no es repeteixi, i el millor per aturar aquest enorme despropòsit seria que el PSG és quedés orfe de títols la temporada vinent. Perquè si una flor no fa estiu, un jugador tampoc no fa l’equip.
Tornar a La Masia és tornar al seny.
JOAN MARTORELL I BARBERÀ
MATADEPERA
