CARTES I MISSATGES
Opinió Cartes 15/09/2017

Cartes a la Directora 15/09/2017

3 min

Què no és tenir por

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Per entendre i comprendre el moment actual cal periodisme rigorós i professional. I el diari ARA ha de ser el nostre referent. Perquè ens cal claredat, es necessita un context, s’exigeix un rigor per no caure en la mentida o la simplificació i perquè hem d’endreçar els nostres dubtes.

Davant l’allau de crítiques pel fet que l’ARA no vulgui emetre publicitat institucional de l’1-O, cal una reflexió profunda, allunyats del Twitter, per comprendre-la, acceptar-la i subscriure-la.

Primer de tot, cal acceptar que, a Catalunya, el famós xoc de trens no està compensat. Per una banda, el govern de la Generalitat, amb el suport d’una majoria social mobilitzada al carrer, i per l’altra, un estat fort, que compta amb els cossos d’intel·ligència, un sistema judicial, un control econòmic i el control de la premsa.

L’1 d’octubre es conjura com el desafiament més gran per a l’Estat de l’Espanya democràtica. Pot esdevenir el trencament d’un règim. És per això que l’Estat actuarà amb tota la força i violència necessària per frenar-ho. I davant d’aquesta evidència no podem perdre els nostres mecanismes de coneixement de la situació, com l’ARA. No podem permetre’ns que l’ARA deixi la seva tasca de referent nacional en una situació tan transcendental. No podem perdre periodisme per només un canal més de la Generalitat.

Hem d’acceptar que l’1-O no és una batalla per aconseguir més empresonats. Es basa a poder votar, i ho aconseguirem. No és por, no és burgesia, no és manca de responsabilitat. És acceptar la situació i valorar què volem perdre: un altre canal de la Generalitat que ens puguin prendre o bé rigor i professionalitat.

PD: Sobretot, justifiqueu la professionalitat i el rigor durant aquests dies, tal com ho vau fer durant els atemptats del passat mes d’agost.

BERNAT REHER

MATARÓ

No ens ho mereixem

Com a acèrrim lector del diari ARA des del primer dia, i subscriptor des de poc després, m’ha deixat astorat la decisió de la propietat (que no dels empleats) de no publicar publicitat sobre el referèndum.

No em puc treure del damunt la sorpresa. El diari ha fet molt per aconseguir la independència de Catalunya i, francament, no m’ho esperava.

MIQUEL PUCURULL

BARCELONA

Neofranquisme polític i judicial

És una vergonya en majúscules que la Fiscalia General de l’Estat pretengui fer anar a declarar, a la força, 712 alcaldes, d’arreu de la geografia catalana, pel seu suport al referèndum de l’1-O. Això és un atemptat contra la llibertat ideològica i la llibertat d’expressió. Cal dir alt i clar que, segons la legislació internacional, que ha signat i ratifica l’Estat, celebrar un referèndum no és cap delicte. La democràcia no és il·legal. En aquest sentit, jo voldria fer una crida a Europa, als mitjans de comunicació lliures i a tots els demòcrates del món, perquè pressionin el govern espanyol per permetre que els catalans puguem votar l’1 d’octubre. De la mateixa manera, voldria demanar empara i ajuda a les democràcies de debò i a les institucions europees perquè frenin l’autoritarisme salvatge i el neofranquisme polític i judicial del govern i la superestructura de l’Estat. Per aquest camí, l’Estat està esdevenint un règim d’ínfima qualitat democràtica, molt semblant a Turquia.

JOSEP M. LOSTE

PORTBOU

Un any més

Despertador, corredisses, esmorzar a peu dret, motxilles carregades i molta il·lusió. La calma dels matins d’estiu s’esvaeix: tornem a l’escola.

MARIA GONZÀLEZ

BADALONA

stats