Publicitat
Publicitat

CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 25/09/2017

Revivint moments difícils

Escric aquesta carta des de la tristesa, com a ciutadà espanyol i panameny. Fa més de 30 anys vaig viure a Panamà uns esdeveniments que, malauradament, estic revivint aquests dies a Catalunya. Corrien els temps de Noriega, i el meu avi i jo anàvem a les manifestacions en contra d’un règim que perseguia polítics, diaris (en particular, La Prensa ) i reprimia manifestacions pacífiques. Encara que aquesta repressió no ha passat a Catalunya (i espero que no passi), les actuacions de la Guàrdia Civil en impremtes, ajuntaments, conselleries i altres ens públics em recorden les accions del govern de Noriega a finals dels vuitanta a Panamà, sota el mateix pretext de l’“empara de la llei”. És més, aquells dies Panamà era un niu de corrupció tant política com criminal vinculada a la droga.

Mai vaig imaginar que tornaria a reviure el que va passar fa 30 anys i, encara que les comparacions són odioses, això no impedeix que aquests dies m’enrecordi del meu avi. Per la seva memòria denuncio l’actual atropellament al govern de Catalunya, elegit democràticament, entitats cíviques, mitjans de comunicació i negocis. Espero que el govern espanyol entri en raó, la raó que donen les urnes, el resultat sempre és inapel·lable i és sinònim d’una convivència civilitzada. Deixin votar els catalans! Crec que després de set anys de manifestacions multitudinàries es mereixen el respecte de poder decidir el seu futur.

ANSELM ADAMS

LONDRES

En defensa d’Artur Mas

Abans-d’ahir vaig assistir a una penjada col·lectiva de cartells pel referèndum. Arribar-hi i trobar el cartell de la CUP en què s’escombra fora del país diversos dirigents em va produir indignació i la vaig expressar allà mateix. Aquesta imatge recorda tristament les anomenades neteges ètniques, però veure-hi inclòs l’expresident Artur Mas resulta absolutament penós: ell va girar la nau del Govern cap al procés d’alliberament quan el poble ho va demanar, va fer possible l’organització del 9-N i va fer-se’n responsable, pagant-ne les conseqüències que sabem, va renunciar a continuar sent candidat a la presidència de la Generalitat després d’haver guanyat les eleccions per salvar el Procés, i finalment va triar un president immillorable del qual els favorables al Procés estem ben contents. En poques paraules: no seríem on som si no hagués pres totes aquestes valentes decisions.

¿I tot l’agraïment a la seva tasca és aquesta imatge miserable? Valga’m Déu, el que pot fer l’enveja!

AGUSTÍ DELGADO

BLANES

Solucions pacífiques

Imaginem-nos per un moment que simultàniament el Parlament de Catalunya, el d’Espanya i d’Europa aproven en tràmit d’urgència una moció en virtut de la qual s’insta els governs d’Espanya i de Catalunya a resoldre l’actual problema polític que els enfronta per vies estrictament polítiques i no d’altres. Imaginem-nos que el Parlament Europeu s’encarrega de propiciar aquest desitjat diàleg entre governs de ciutadans europeus en un ambient constructiu. Com a ciutadans i com a contribuents que som en els àmbits català, espanyol i europeu, ens mereixem que davant d’un problema estrictament polític s’imposi el monopoli del diàleg i no el de la força. Per tradició pacífica i per raons estrictament democràtiques el poble català ha de tenir el dret a buscar i consensuar amb el govern central una solució política satisfactòria a aquesta demanda de nou encaix, cosa que obliga a un diàleg constructiu.

MARTÍ GASSIOT

BARCELONA

Magnituds

El govern espanyol, per no voler cedir ni un centímetre, s’està jugant 32.108 km.

HENRY ETTINGHAUSEN

SOUTHAMPTON

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT