Publicitat
Publicitat

CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 30/09/2017

Mantenir la convivència

No tinc ni idea de com acabaran aquests dies de tanta incertesa. Cadascú de nosaltres hi té una petita part de responsabilitat. Però l’endemà també existeix. I crec que el primer que s’ha de fer és reconstruir ponts o reforçar-los. El primer és la convivència entre els catalans. Crec que ningú té la veritat absoluta. Ningú és més bon català segons l’opció política. No es diu en veu alta, però estic segur que n’hi ha que ho pensen. Totes les opcions són igualment respectables, excepte les que incitin a la violència. La convivència és una virtut que sempre ha estat en el poble català. Cal que segueixi sent així. No donem la raó als que diuen que abans que la unitat d’Espanya es trencaria la unitat de Catalunya.

JUAN RIBAS

BARCELONA

Un estat frustrat

Em pregunto el perquè d’aquesta ràbia, aquest menyspreu que han tingut sempre cap a Catalunya. Deixant de banda la meva opció política, faig l’esforç i provo de mirar-ho des d’una perspectiva objectiva.

Veig un estat frustrat, ferit... disposat a donar-ho tot, a fer servir la força si cal, amb l’objectiu de fer callar els catalans i demostrar al món que encara queda alguna cosa d’aquella Espanya on no es ponia mai el sol.

Històricament Espanya no es coneix precisament per ser un país on s’hagi pogut dialogar; d’aquí potser la seva manca de voluntat de diàleg amb Catalunya, per la por a veure el país com un igual. Alguns fins i tot esperen que hi hagi violència, per així poder-se justificar internacionalment. No caiguem en provocacions, tenim l’arma més poderosa del segle XXI: les urnes.

MARIA GOMIS MARSAL

CORNUDELLA DE MONTSANT

Majoria silenciosa

Resulta certament paradoxal el sobtós interès de certs partits polítics i mitjans de comunicació per aquella part de la ciutadania catalana inextricablement silenciosa (sembla un grup permanent i constant, tot i la impossibilitat de comprovar aquest punt, atès el seu anonimat) que no es pronuncia sobre el referèndum de Catalunya.

Jo, amb la mateixa validesa científica que qualsevol (és a dir, cap ni una), aventuro que aquesta part de la ciutadania està formada pràcticament pels mateixos que no se senten apel·lats per cap contesa electoral o consulta del tipus que sigui. Desafectes d’allò més variats que mai van interessar als mateixos que ara manifesten aquest sobtat interès per ells. Entre altres coses, perquè mai els va importar el seu silenci. En qualsevol cas, aquesta ciutadania té ara una magnífica ocasió per manifestar el seu parer. D’això van els referèndums.

JESÚS VEIGAS

BADALONA

Crida a la democràcia i al respecte

Atocar de l’1-O, els nervis estan a flor de pell. Em preocupen els missatges d’odi que he palpat aquests dies. Demà no hauríem de caure en cap provocació, ni cara a cara ni a les xarxes. M’enerven els missatges d’odi. Pensar diferent no hauria de suposar una falta de respecte. Demà hauríem de votar també pel respecte que mereixen uns i altres. Perquè si Espanya estima tant Catalunya com diu, hauria d’expulsar aquest odi que veiem en tuits o en un “ A por ellos ”. De persones que falten al respecte també n’hi ha aquí, i no n’hi hauria d’haver enlloc.

Jo no odio Espanya. Part de la meva família ve de fora de Catalunya. Hi ha gent i indrets meravellosos, però l’organització en què participen i el tracte que rep Catalunya no els comparteixo. I votaré per això, per dignitat i per un futur millor, pel futur que Catalunya mereix. Estimo Espanya com un país veí i respectable, un país diferent de la futura República Catalana.

Demà votaré. Votaré per democràcia, pel poble, pels que ja no hi són, pels que queden i pels que vindran, votaré per ser lliure i perquè és un dret que mai ningú em prendrà. Posem les urnes per un país millor, amb més respecte, justícia i democràcia.

REGINA RIGAU

MATARÓ

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT