Unamuno, Azorín i Catalunya
Unamuno va escriure: “ Merecemos perder Cataluña. Esa cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana, su cerebro cojonudo (tienen testículos en vez de sesos en la mollera) ”. Azorín, per la seva banda, va assegurar: “ Cataluña es un pueblo a parte; es una nación independiente ”. Més clar, l’aigua...
JORDI PAUSAS
PARÍS
Els joves podem fer història
Com a estudiant universitària nascuda l’any 1995 he sentit tota la vida comentaris sobre la meva generació. Comentaris que m’encasellaven dins d’un grup de joves despreocupats a qui “se’ls ha donat tot fet”.
Avui els joves estem vivint un moment històric que ens permet finalment demostrar el contrari, sortir al carrer i defensar allò que hem sigut afortunats de tenir des de sempre: la democràcia.
Jove, omple el carrer, vota el que el cor et dicti i demostra que el fet que la democràcia hagi sigut sempre casa nostra no vol dir que no siguem capaços de defensar-ne les portes. Demostrem que res ni ningú podrà contra una generació jove que sí que és forta, sí que és valenta i sí que és combatent.
GAL·LA BASORA
SANTA COLOMA DE CERVELLÓ
Emocions i raó
Després de l’emoció hauria de venir la raó. Només així podrem construir un estat on la gran majoria dels seus ciutadans es trobin a gust i puguin cantar amb el cor el seu himne. Un sol poble. Com qualsevol país, Catalunya hauria de buscar la unitat en els seus símbols i en les seves lleis fonamentals.
D’altra banda, Espanya no pot ser el nostre enemic com ho és ara. Encara que hi hagi detencions, hauríem d’iniciar avui mateix un procés de reconciliació. Dues nacions veïnes, nacionalistes i enfrontades? Ho vol algú, això?
Fins fa pocs dies em considerava nacionalista, perquè fins ara considerava el nacionalisme català com un mitjà necessari per a la mateixa supervivència del fet català. Però arribats fins aquí no vull per als meus fills un estat nacionalista, sigui quin sigui.
Demano als meus representants polítics, a tots, que busquin la manera d’iniciar un diàleg. Que utilitzin la raó més que el cor o l’estómac. Per la pau d’ara i la del futur. Salut i visca Catalunya. Que visqui molts segles més.
JORDI MARTORELL
TERRASSA
No n’aprenen
“Per saber d’on venim i on anem. Per no tornar a cometre els errors del passat”. Mira que ho repeteixen a tort i a dret els professors d’història generació rere generació, però sembla que no hi ha manera.
Els polítics no n’aprenen, o no en volen aprendre. Sembla que no hi ha hagut prou antecedents de guerres, repressions, insurreccions i cops d’estat a la història. Creuen innocentment que imposant el seu pensament a la plebs acatarem les seves ordres i abaixarem el cap. Perquè sí, perquè per alguna cosa són ells els que manen. Si n’estan d’equivocats...
Qui s’hagi d’alçar ho farà, la majoria de manera civilitzada i pacífica. Però, i si no? ¿I si algú perd els estreps per provocacions, per falta d’autocontrol o simplement per accident? Llavors tots haurem perdut, sense importar cap a quina direcció anem.
I tot això perquè no n’aprenen ells, els que s’omplen la boca de joia per defensar els nostres interessos... Ara, em temo, ja no hi ha marxa enrere.
NEREA GARCÍA
BARCELONA
