L’1-O i el patinet
I tu em demanes per què aquests senyors s’empenten i jo no sé què contestar-te, fill... Tres anys no són suficients per entendre que el món no és només anar en patinet tota la tarda; el món també és voler decidir el futur de la teva terra i que uns senyors et redueixin a cops de porra perquè no puguis introduir un paper en una urna. El món també és passar el dia a la plaça amb el cor encongit i el mòbil a la mà per protegir la decisió de tot un poble. El món és també sentir que la teva veu vol ser silenciada de manera injustificada sense cap respecte i amb molt odi.
No sé si mai podré explicar-te per què aquests senyors donen empentes; el que sí que sé és que intentaré evitar que tu hagis de viure en un món on aquestes empentes no tenen cap conseqüència. Mentre penso com ho puc fer, fill, continua gaudint de les tardes amb el teu patinet. T’estimo i dono gràcies perquè el dia 1 d’octubre només tinguessis 3 anys.
MARIONA BUJ
SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER
Un missatge reial decebedeor
Esperava amb una certa esperança el missatge del rei Felip VI en aquests moments tan transcendentals que estem vivint. Però, lamentablement, em va decebre molt. D’entrada, no va fer cap mena de referència als centenars de ferits víctimes de la desproporcionada actuació de les forces de seguretat i, sobretot, perquè m’esperava que, des del respecte a les lleis i a la Constitució, però més al seu esperit que no pas a la seva pròpia lletra, el rei anunciés la seva voluntat d’exercir un paper d’àrbitre en aquest conflicte. I amb això no pretenc dir que prengui una postura “equidistant”, sinó que, atesa la situació d’“extrema gravetat” en què, segons les seves paraules, ens trobem, digui alguna cosa més que el govern espanyol. Davant de situacions excepcionals calen mesures excepcionals, però no en la línia de repressions policials ni de l’aplicació de l’article 155, ni tampoc d’una DUI, sinó d’un autèntic diàleg que busqui una solució real i pactada al conflicte.
JOSEP VILÀ
OLESA DE MONTSERRAT
Més units que mai
21 h. Discurs de Puigdemont. “Un compromís de fer-ho amb una porta oberta sempre al diàleg i al respecte cap a l’altre”. Després de sentir el govern espanyol dient que el referèndum no es va celebrar i després de veure com s’obviava mencionar les 900 víctimes agredides per la policia, no tinc clar si el que volen és dialogar. I, per descomptat, no penso entrar a parlar de respecte, que es va veure destruït a cops de porra.
Jo em quedo amb el nostre diàleg. El que no entén de banderes ni colors. El que es reivindica a través de cants. El que ens fa créixer com a poble. El que dimarts ens va portar al carrer per fer veure que estem més units que mai. I del que va passar dimarts arreu de Catalunya només en puc dir una cosa: pell de gallina.
ANNA SOLDEVILA
BARCELONA
A Felip VI
A vós us tocava obrir una porta a l’enteniment i a la confiança entre les dues parts, demostrar-nos que compliu el mandat constitucional de moderar el funcionament de les institucions perquè teniu prou autoritat per fer-ho.
Si sou rei de tot el país -i encara en formem part, majestat-, per què ja no hi som per a vós? ¿És que ja no voleu representar-nos?
Jo sempre he volgut creure que no us posicionàveu per cap bàndol i apostàveu sempre per la neutralitat política i institucional, però ja veig que m’equivocava.
ANNA MARIA MUNTADA BATLLE
GRANOLLERS
Kazuo Ishiguro
Kazuo Ishiguro és el premi Nobel de literatura 2017. Quan vaig llegir la seva novel·la El que resta del dia, ho vaig fer amb una llibreta i un llapis al costat. No podia deixar d’apuntar notes i notes sobre el que deia: a través de les particularitats d’uns personatges concrets exposava sentiments i vivències universals. El balanç de vida que fa el seu majordom és el balanç que tots haurem de fer al final dels nostres dies. El seu és aterridor, producte d’un temps concret i d’una vida fidel a uns principis que potser, en allò que és capaç de percebre dada la seva condició, no han sigut els que hauria volgut.
Des de llavors he seguit tota l’obra d’aquest escriptor, que té ben merescut aquest premi. Té una manera d’escriure molt elegant. A través d’històries ben diverses, els seus llibres parlen de la vida mateixa. En destacaria Els inconsolables, Quan érem orfes i No em deixis mai. Mentrestant, també la seva literatura l’hem poguda veure vessada directament al cinema, com en el guió de La comtessa blanca, dirigida per James Ivory.
EULÀLIA I. RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Puntualització
He llegit amb sorpresa l’article publicat al seu diari sobre la reunió que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va celebrar ahir amb el cos consular i amb els representants de les institucions europees. Citant tercers com a font, es posen en boca meva i de la directora de l’Oficina d’Informació del Parlament Europeu, Maite Calvo, coses que no vam dir. En primer lloc, la Sra. Calvo no va prendre la paraula en cap moment. Quan ho vaig fer jo, va ser per recordar que la Comissió considera la situació a Catalunya com un afer intern d’un estat membre i que, per tant, malgrat que és favorable al diàleg dins del marc legal i constitucional, no té la intenció d’actuar com a mediadora. Lamento molt que no s’hagi intentat contrastar aquesta informació amb nosaltres abans de ser publicada.
FERRAN TARRADELLAS ESPUNY
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona BARCELONA
Fem de les nostres llars petites revolucions
El meu pare és de Navarcles i la meva mare de Galícia. Vaig néixer en un ambient en què les diverses opinions respecte al futur de Catalunya convivien entre elles. Alhora, vaig néixer en un ambient ple d’amor i respecte.
Respecte pel sí i pel no. Respecte per seure junts i obrir un diàleg, escoltant totes les opinions. Em considero afortunada de poder escoltar la posició de persones enamorades de Catalunya, però també de Galícia i d’Espanya, i de persones que des de joves ja somiaven veure el poble català alçat per la independència. Però sobretot em sento afortunada de veure que aquestes persones, malgrat les diferències d’opinions, s’estimen, dialoguen i es respecten.
Fem de les nostres llars petites revolucions, demostrem que podem conviure. En un moment que se’ns vol separar en bàndols enemics i difondre l’odi a base de cops de porra, és la nostra obligació demostrar que, sigui quina sigui la nostra opinió, estem units sota una mateixa causa: la democràcia. Siguis del sí o del no, cal demostrar que res podrà justificar la violència i que mai ningú ens podrà omplir d’odi.
GAL·LA BASORA
SANTA COLOMA DE CERVELLÓ
