Publicitat
Publicitat

CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 09/10/2017

Inacceptables paraules d’Alfonso Guerra

Senyor Guerra, soc una mestra catalana jubilada des de fa molt poquet i les seves declaracions exaltades i extremistes m’han fet decidir a escriure-li aquesta resposta.

He treballat trenta-sis anys a l’educació pública catalana -cosa que m’ha fet molt feliç, professionalment parlant, i més tenint en compte que jo, de petita, com tothom a Catalunya, vaig ser obligada a estudiar en castellà.

Vostè és un desinformat intencionat. Per això fa servir el seu fanatisme -que jo qualifico de nacionalisme espanyol- per insultar-nos.

Li faig saber que sempre he treballat en barris de molta immigració -vinguda d’arreu del món- i la meva feina, i li puc assegurar que també la dels meus companys i companyes, ha sigut la d’intentar fer persones que fossin curioses, decidides, treballadores, tolerants, comprensives, crítiques, que aprenguessin coneixements que els permetessin arribar a la universitat (tot i que és tan cara a Catalunya que molts no hi deuen haver pogut accedir) i un llarg etcètera que no té res a veure amb “juventudes hitlerianas ” que fomenten l’odi a Espanya.

De debò, senyor Guerra, potser els professors i professores de Catalunya hauríem de denunciar davant de la justícia que vostè sí que fomenta l’odi a Catalunya.

I per acabar... no digui que és socialista internacionalista, perquè vostè no és socialista ni de paraules ni de fets.

MONTSERRAT OLIVER COSTA

LA GARRIGA

Decepció reial

Sent la monarquia a Espanya portadora tradicionalment de moderació, de prudència i constructora de ponts per al diàleg, el discurs del rei Felip VI crec que trenca tota aquesta noble trajectòria mantinguda exemplarment durant tot el nostre recent període democràtic.

S’esperava d’ell a Catalunya -de fet el seu discurs excloïa qualsevol solució real al contenciós català- una actitud diferent i, en qualsevol cas, molt més conciliadora i oberta, que tornés a situar la monarquia al seu únic lloc possible, que torno a recordar que no és altre que el de la moderació, la cerca d’acords i la permanent lluita per la recuperació més sensata i inclusiva de ponts trencats.

MARTÍ MANCILLA

GRANOLLERS

Rajoy, l’hora de la veritat

Rajoy s’ha entossudit a no actuar, no parlar, no veure i no escoltar, llevat dels mitjans subvencionats que utilitza per manipular la realitat, pensant que els espanyols són estúpids i que Espanya continua al segle XIX i aïllada del món.

Amagat darrere les estructures d’estat, les ha desprestigiat a totes de manera alarmant: ha eliminat la separació de poders, polititzant el Tribunal Constitucional; ha fomentat les clavegueres de l’Estat contra rivals polítics; ha deshonrat la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que seran vistes com a forces d’ocupació a Catalunya durant dècades; ha denigrat els mitjans de comunicació que, per ordres seves, neguen el que ha vist el món sencer, i finalment ha degradat la Corona en convertir-la en una mera substituta seva.

Però no és només l’abordatge del problema català, sinó tota la seva gestió. A Múrcia també carrega contra ciutadans. La seva recuperació econòmica implica sous que no permeten arribar a final de mes i augmenta la pobresa, mentre dilapida els diners de les pensions i regala milers de milions als bancs.

A part de la seva incompetència, el problema de Rajoy és que el món sí que hi veu, hi sent i parla, i el que n’estan dient els mitjans d’altres països és molt clar. Un desastre sense precedents. Després de la pitjor gestió de la història de la nostra democràcia i d’haver trencat el país, Rajoy ha de donar la cara i explicar als espanyols la veritat.

MIQUEL GONZÁLEZ QUINTANA

MANRESA

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT