Un joc d’estira-i-arronsa
Ens trobem ja a finals d’octubre i les manifestacions segueixen tan vives com el primer dia. I miro al meu voltant i em pregunto: què ha canviat? Seguim amb un joc d’estira-i-arronsa entre els dos polítics capaços de decidir el futur d’aquesta terra, amb promeses que s’ofeguen entre tantes paraules. Però, sobretot, seguim amb un poble que no es rendeix ni es rendirà i a qui potser ha arribat l’hora d’escoltar. Un poble tan compromès amb la seva terra que dia rere dia surt al carrer pensant: avui sí, avui és el dia que ens farem sentir.
Perquè al cap i a la fi el seu futur és aquesta corda amb què juguen, que, amb tantes estirades, s’està a punt de trencar.
ALBA CABANELL
BARCELONA
President, posi les urnes!
Li demano humilment que convoqui eleccions: no voldria veure les nostres institucions humiliades i sota les ordres de l’Estat i les terribles conseqüències que això comportaria. És un malson per a mi pensar que un dia s’apoderin de la gestió de l’educació a les nostres escoles.
I, sobretot, no el vull humiliat ni encara menys empresonat (llibertat per a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez!), el vull lliure per poder defensar les nostres institucions. Una DUI precipitada acabaria amb tot, i les conseqüències serien nefastes i imprevisibles.
Confio en el seu seny i la seva capacitat per prendre la millor decisió. Jo he votat la CUP i ERC, però l’admiro i estic orgullosa de la seva trajectòria des que és el nostre president, i crec que ja no ens ha de demostrar res més. Ara és el moment de garantir la permanència dels nostres consellers, dels nostres mitjans, dels nostres mestres, i crec que només tenim una alternativa: president, un cop més, li demano que posi les urnes per aconseguir arribar un dia al nostre digne i merescut objectiu: la independència del nostre país per fer-lo millor i més just i deixar enrere el llast que no ens ha permès avançar per aconseguir-ho.
ANTÒNIA BORREGO
SANT CUGAT DEL VALLÈS
Dia de la Biblioteca
Cada 24 d’octubre celebrem el Dia Internacional de la Biblioteca. De biblioteques n’hi ha de molts tipus: públiques, escolars, especialitzades, universitàries... La personal és la que cadascú ha anat alimentant a casa seva amb les seves preferències, i diu molt sobre la personalitat d’un o del conjunt dels qui hi viuen.
Al voltant de les biblioteques, siguin del tipus que siguin, hi ha una activitat que es desenvolupa a partir de la lectura: clubs de lectura, visites guiades, préstec i intercanvi de llibres, tertúlies... D’aquesta manera es comparteix l’hàbit lector de moltes persones i els diferents punts de vista de cada lector, i a la vegada aquest esdevé un marc de coneixença per a molts i, fins i tot, de noves amistats.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Que no imperi el seu imperatiu
En el clima de tensió en què vivim cada cop són més els que s’atreveixen a qüestionar el nostre sistema educatiu, acusant-lo perversament de boicotejar la llengua castellana i fomentar l’odi cap a Espanya.
Paradoxalment, Pedro Sánchez va publicar fa temps un tuit a la xarxa que els usuaris segueixen recuperant: “Ser malos! Buenas noches colegas ”. Com a universitària catalana, el cert és que no sé si em va espantar més el contingut del missatge o l’evident incorrecció ortogràfica (que malgrat haver estat “adoctrinada” vaig ser capaç de detectar).
Cansada d’imposicions i condemnes que atempten contra la llibertat d’expressió i la nostra cultura, només espero que el secretari general del PSOE tingui la mateixa destresa aplicant l’imperatiu que escrivint-lo.
ADRIANA PONS
BARCELONA
