Acords per al segle XXI
Ni els bons són tan bons ni els dolents són tan dolents. Segle XXI, vivim en un món molt avançat, impensable trenta anys enrere, un món que ha pogut solucionar conflictes i arribar a acords després de guerres mundials, on tenim convencions i tractats que busquen el bé per a comunitats i no per a un sol individu. Actualment regna la democràcia en la majoria de sistemes polítics importants i em costa creure que un país i una part del territori no poden arribar a un acord mutu. Sent ciutadà d’aquesta petita porció de territori, demano als responsables, el senyor Rajoy i el senyor Puigdemont, que es posin d’acord, ja que la situació que estem vivint no està en concordança amb el segle en què vivim, i l’únic que genera és malestar i tensió innecessària.
VÍCTOR GUERRA
BARCELONA
Dastis o la indecència
Aquest ministre d’Exteriors espanyol, un home amb poca dignitat i mentider, ha tingut la poca vergonya de dir en una entrevista a la BBC que el dia del referèndum a Catalunya no hi va haver agressions per part de la policia nacional, i a sobre dir que les fotografies són trucades i que de violència res de res, i es queda tan tranquil.
Amb gent així el 155 encara els deu semblar poca cosa. Aquests que són capaços de fer presos polítics, mentir i insultar, agredir constantment tots els catalans, no ens mereixen cap respecte. De fet, el 155 sempre l’hem tingut enganxat al clatell, però ara com que ja hem dit prou la caverna ha deixat anar tota la llopada i els seus baixos instints continguts d’anys. Ens van apallissar i ens vam mantenir amb una dignitat insubornable.
Ara, aquesta setmana tan crucial, ens mantindrem fidels al nostre país i a les nostres institucions. Aquests que ens volen fer desaparèixer podran fer veure que aquí no passa res, però passa la millor cosa a què pot aspirar un poble: volem ser lliures i ho serem, costi el que costi!
ROSAMARIA CENDRÓS
BARCELONA
Contrastar la informació
Les tecnologies digitals han canviat l’accés a la informació: permeten llegir la premsa internacional sense sortir de casa, veure canals de televisió d’altres regions i ser testimonis del que passa a qualsevol país mitjançant connexions en directe. I no només accedir-hi, també compartir-la ràpidament.
La realitat, però, ens mostra com fins i tot persones amb alts càrrecs polítics neguen realitats documentades. O com els ciutadans donen credibilitat a un relat sense comparar-ne les fonts. O com els mateixos mitjans ofereixen només un discurs sense donar veu a la resta de parts implicades.
Tenim el dret a la informació, sí, i el deure de contrastar-la.
ANNA PINEDA
CALDES DE MONTBUI
Crits sords
Un cop més, el poble català s’alça per fer
sentir la seva veu, que ressona a les parets d’Europa i del món. Crida fort, valent, ferm, segur. Crida amb la veu d’aquells que creuen en la traducció de la voluntat d’un poble en un exercici democràtic. Dels que aposten sempre per la força de la paraula i mai per la de la violència. Crida esperançadament i dignament malgrat rebre cops que fan mal per dins i per fora.
Però la mateixa energia que el poble català inverteix a fer sentir la seva veu, Europa la utilitza per tapar-se les orelles. I, mentrestant, a Espanya segueix governant la mateixa corrupció que empresona la llibertat d’expressió, que persegueix urnes i despulla els drets del govern català.
Crits forts, crits sords. No ens rendim, el món ens sent i no trigarà a escoltar-nos.
ADRIANA PONS I ROVIRA
BARCELONA
