A tu que vas votar que no
A tu que vas votar que no. Que creus que Catalunya hauria de continuar sent part d’Espanya. T’admiro i et respecto. Perquè ho vas voler expressar democràticament. No ens ho vols imposar, sinó participar del nostre futur. Tant teu com meu.
Tu que creus que Espanya és millor que els seus governants. Que encara hi ha un fil d’esperança. Tu que t’has manifestat en contra de la repressió. Que no acceptes que es pegui als teus i menys en nom teu. Que portes la bandera d’Espanya ben orgullós i és tan teva com la senyera.
Tu que saps que a les escoles no s’adoctrina. Perquè si no també series independentista. A tu que potser fa una setmana et vas posar trist perquè s’alçava la República. Però que respectes els que la celebraven.
Et dono les gràcies. Perquè Catalunya és diversa i sort en tenim d’això. El problema no és la gent que vol continuar formant part d’Espanya. El problema són les persones que ho expressen amb violència, amb rebuig i a través de l’estratègia de la por.
JÚLIA ESTIARTE SANZ
BARCELONA
#Metoo, jo també
Cada dia que passa surten a la llum més notícies de dones que han sigut assetjades sexualment; últimament, per directors de cinema. Jo també m’uneixo a donar suport a totes aquestes dones que han sigut víctimes d’agressions sexuals per part d’homes més poderoses que elles en aquesta nova companya #MeToo. Encara que hagin passat anys des de les agressions, mereixen ser escoltades perquè totes elles van patir en aquell moment. Sembla mentida que l’assetjament i les agressions segueixen succeint en ple segle XXI.
Estic cansada d’anar pel carrer amb les amigues i sentir comentaris desagradables. Vull lluitar per un futur en el qual les dones siguin respectades i valorades com mereixen. Vull seguir lluitant per totes aquelles dones que ho han anat fent a poc a poc al llarg de la història i que ens han portat fins avui dia. Vull el futur de la dona.
MARIOLA ÁVILA
BARCELONA
Viure el que la meva àvia m’explicava
No només han empresonat el govern català. Han empresonat, també, la poca vergonya que els quedava. Com a ciutadana catalana, no dono crèdit al fet que estic vivint el que la meva àvia em deia que va viure durant la seva infantesa. “Va ser molt dur perquè l’enemic no venia de fora”, em deia. Un govern que va ser democràticament escollit ha sigut empresonat. Així no se silencia un poble sencer. Així, no.
ANNA GONZÁLEZ
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
Pena, impotència i ràbia
Avui molta gent jove que hem sentit històries sobre la Guerra Civil dels nostres avis estem veient polítics empresonats per defensar idees, estem veient un sistema judicial corrupte d’un govern corrupte en si mateix, estem veient violència, estem veient premsa manipulada... De veritat som a l’any 2017?
Potser he sigut innocent de creure que totes aquestes coses ja no passaven en un país desenvolupat, que tard o d’hora el govern espanyol veuria la imatge que està donant al món i, si més no, intentaria fer alguna cosa per quedar bé. Però de moment no és així, i ara aquesta innocència es converteix en pena, impotència i ràbia. Poden empresonar polítics però no poden empresonar idees, i si una cosa és clara és que els valors que s’estan vivint a Catalunya aquests últims mesos passaran de generació en generació, de la mateixa manera que hi han passat els dels nostres avis. Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir i tornarem a vèncer.
MARIA VÁZQUEZ
BARCELONA
