Un 155 insostenible
Treballo de professora de biologia en un institut a prop de Barcelona. Com a professora, em considero activista d’aula. La meva gran preocupació és educar a partir d’idees científiques que impulsin un pensament crític relacionat amb el desenvolupament sostenible.
Entenc que no es tracta d’una qüestió menor, ni estètica, ni opcional, ja que el nostre futur depèn de si aconseguim, o no, promoure aquest desenvolupament. No és un tema que puguem deixar per demà, perquè el demà depèn de les decisions que prenem ara, i cal ser-ne conscients.
Aquesta setmana m’han informat que, com a resultat de l’aplicació de l’article 155, paralitzen un curs de formació dirigit a docents de segon any. El motiu és que han bloquejat el pressupost de polítiques ambientals i medi ambient. Em cau la cara de vergonya que una llei, lluny de protegir-nos, ens castigui.
Deia Robert Swan, activista britànic reconegut per la seva lluita a favor del medi ambient, que la pitjor amenaça per al nostre planeta és la creença que algú el salvarà. Potser li va faltar afegir que, de vegades, la pitjor amenaça per al planeta són els interessos i la prepotència de la política.
LAIA PALOU FONS
SANT QUIRZE DEL VALLÈS
Confesso
Doncs sí, mira, confesso que soc una nena adoctrinada per l’escola, l’institut i la universitat pública i catalana.
M’han adoctrinat a pensar, reflexionar i fins i tot a filosofar sobre la vida i la mort.
M’han adoctrinat a preguntar-me per què les coses són com són. He après a escoltar, a discutir i a dialogar.
També m’han adoctrinat en la sensibilitat artística, de tal manera que puc gaudir de la cultura i alimentar el meu esperit cada dia de la meva vida.
M’han adoctrinat a mirar el cel, els núvols i les formigues amb fascinació i respecte. I a passejar pel bosc amb cura recollint papers i llaunes que d’altres han oblidat.
M’han adoctrinat a no tenir por dels meus sentiments i a viure en llibertat l’amor.
M’han adoctrinat a estimar i a respectar la vida.
M’han adoctrinat en valors ètics que han calat tan endins que m’obliguen a no robar, a no mentir, a no enganyar i a no fer mal a cap ésser viu.
També m’han adoctrinat a lluitar pels meus somnis.
Han fet de mi una dona lliure, intel·ligent, culta i sensible. Gràcies, mestres!
Això sí... He sortit una mica revolucionària... però això no és de l’escola; això ho porto a l’ADN!
MARTA MILLÀ
BARCELONA
Intervenció
Catalunya està intervinguda econòmicament des del setembre. Han retallat partides de tot allò que no es considera prioritari des de la visió del centre, quan des del Govern, ara suspès, sí que se’n coneixia la necessitat i es mirava de resoldre-ho mitjançant uns pressupostos imprescindibles per al bon funcionament de la societat catalana.
¿O no és un recurs necessari una investigació científica en curs? ¿No ho és continuar amb el que han programat institucions culturals o de serveis bàsics, com les biblioteques públiques, a les quals han intervingut les seves partides econòmiques? I així amb tants altres recursos retallats...
El que no podran intervenir són les idees. Per a això no hi ha cap aplicació de cap article. Poden intervenir un poble, però no poden intervenir la manera de pensar d’un poble, per més que, de moment, creguin que se’n surten a còpia d’aplicar-se en l’empresonament de persones.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
