Divisió a Catalunya?
Molts han dit que el sobiranisme ha dividit la ciutadania catalana, i aquest retret, segons la meva manera de veure-ho, no té raons en què recolzar-se.
En una societat plural no només prevalen dues ideologies, sinó que poden coexistir-n’hi moltes més, tantes com partits polítics o fins i tot tantes com individus. Amb tot, si n’hi ha dues de més marcades, unionistes i sobiranistes (les majories numèriques exactes les hauria de determinar un referèndum pactat amb l’estat espanyol), no es pot atribuir a una d’aquestes dues la responsabilitat de dividir la societat catalana. Estaríem parlant d’una realitat existent, una realitat de la qual cap de les dues parts seria responsable. I que caldria viure-la amb ple respecte, tal com acostumen a fer els sobiranistes, i no tant, segons el meu parer, els unionistes.
És evident que de la mateixa manera que es vol atribuir als sobiranistes la responsabilitat d’una divisió social, podríem atribuir-la als unionistes per no voler-se sumar a una àmplia voluntat dels catalans, que es va manifestar a les urnes, i al seu anhel legítim de constituir un estat independent en forma de República.
MARIA ÀNGELS MANÉN I FOLCH
BARCELONA
En contra dels talls de circulació
Estic en contra dels talls de circulació com a mesura de protesta per més legítim que sigui el que es reivindica i per més que jo m’hi pugui sentir identificat. És cert que és una manera contundent de sortir als mitjans de comunicació. Però el fi justifica els mitjans?
Jo opino que no. Perquè els principals perjudicats són els ciutadans -alguns, amb motius importants per desplaçar-se- que veuen privada la lliure circulació: la població pròpia i qui necessita la xarxa viària per a les seves activitats quotidianes. Produeix malestar i desafecció.
FREDERIC CUSCÓ I CAMPLLONCH
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
No és just
No és just oblidar. No és just passar per alt. No és just aparcar el tema perquè el nostre país està immers en un debat polític. Avui dia hi ha molta gent que segueix deixant les seves vides al mar Mediterrani per aconseguir un futur millor. Metges, advocats i tota classe de treballadors es juguen la vida per brindar a la seva família un avenir pròsper.
No és just abandonar aquesta causa. No és just actuar com si no ho sabéssim. I, per descomptat, no és justa la falta de compassió mostrada per culpa dels “problemes del Primer Món”.
NICOLÁS TORRES CASTELO
BARCELONA
‘Paradise papers’
El secret, l’alegalitat i els beneficis fiscals per a aquells que hi tenen capital regeix els paradisos fiscals, però algú ha despertat de l’idil·li i està disposat a explicar la veritat. Cantants, polítics i fins i tot líders sindicals de nombrosos països han sigut acusats.
Obrir qualsevol compte bancari en un paradís fiscal no és delicte. Però el benefici que s’extreu de l’evasió podria dir-se’n. ¿Fem una escapada, o no ens interessa que se sàpiga?
ALBA VIÑAL PUIGVERT
ARENYS DE MUNT
Nadal anticipat
A tots ens encanta passejar pels carrers amb llums i fer un cafè en un establiment ambientat. Tot i això, no podem oblidar que el Nadal i el consumisme són dos conceptes que no poden anar separats. Cada any que passa, aquest període comença abans i acaba més tard. La il·lusió de la gent per una època tan maca com el Nadal està esdevenint una eina del capitalisme.
MARC LÓPEZ
BARCELONA
