Un món de totes
Engego el televisor: comença el judici sobre la presumpta violació múltiple d’una jove durant els Sanfermines. Apago el televisor: ja no hi ha res que puguin dir-me per treure’m aquesta sensació de malestar. Malestar per ella, malestar per mi i malestar per totes les dones que patim aquest món injust.
Jo no vull aquest món. Vull un món on pugui sortir de nit sense preocupar-me per la tornada a casa. Un món on no se’m pregunti si “no em fa por viatjar sola”. Un món que entengui que la minifaldilla o l’escot que llueixo és per a mi i només per a mi, per a ningú més. Un món on no hagi de demanar constantment a les meves amigues que m’avisin quan arribin a casa per por a la possibilitat que no hi arribin mai. Un món que no torni a permetre que es converteixi una nit festiva d’una noia de 18 anys en un autèntic infern que l’acompanyarà tota la vida.
No és tan difícil, no és tan complex: vull, en definitiva, un món de totes.
GAL·LA BASORA
SANTA COLOMA DE CERVELLÓ
Hipocresia
Llegir els últims missatges que ha difós el PP a les xarxes socials és un insult a la intel·ligència de qualsevol ciutadà. ¿Com pot tenir la poca vergonya d’assenyalar “ los costes económicos, sociales y políticos de la irresponsabilidad de Puigdemont y sus socios ” un partit acusat d’haver finançat campanyes electorals amb diners il·lícits? ¿Un partit que va donar suport a polítics corruptes i que va dedicar-se a aconseguir adjudicacions manipulades de les administracions públiques per autofinançar-se? Senyors del PP, no oblidem.
PATRICIA ROZANO
BARCELONA
La vaga
Dimecres, 8 de novembre al matí. Miro la pàgina d’inici de les meves xarxes socials. “Dues hores per arribar a la feina, indignant”; “El dret a vaga és igual d’important que el dret a treballar”; “Tallant carreteres no aconseguirem res”; “Poseu-vos a treballar ja!” El poble ataca el poble. Els mitjans posen en portada les conseqüències de la vaga general. A M.Rajoy li va de primera, la vaga. Entre tanta queixa, veig, gairebé per casualitat, un tuit sobre la presumpta implicació del president del govern espanyol en els cobraments en negre del cas Gürtel. Ningú es queixa. No és notícia. Deixeu d’atacar-vos entre vosaltres. No és el poble el vostre enemic.
PAULA FORNELLS
BARCELONA
Segregació de sexes
Treballo en una botiga al centre de Barcelona i estic realment indignada amb la gran diferenciació que es fa entre sexes. És una situació normalitzada en la nostra societat que encara no està abolida. Ja sigui pel color utilitzat per als nens i les nenes, per les talles d’homes i dones o bé pel tipus de joguines. A més a més, és moltíssima la gent amb aquesta mentalitat que ho expressen quan els ensenyes un producte unisex i diuen: “Ui, no, això rosa no, que és un nen!” No són pocs els que ho diuen, i no només són persones grans.
Aquesta segregació endarrerida hauria de canviar en la nostra societat. Amb això només aconseguim que els nens petits creixin amb prejudicis i amb una mentalitat en què tot s’ha de diferenciar.
Per on hem de començar? ¿Són les grans empreses les que haurien de fer primer el pas al canvi?
MARTA SÁNCHEZ
ALELLA
Sense dignitat
A tots aquells que convertiu els vostres mítings en acusacions directes a aquells que estan empresonats o exiliats, no teniu dignitat (i potser tampoc programa)! Recollireu el que sembreu, i espero que no siguin gaires vots.
GEORGINA MIRÓ
BARCELONA
