I si...
Quina etapa tan absurda i arriscada estem passant a Catalunya i Espanya! Quines ganes de complicar-nos la vida per no voler afrontar els problemes amb intel·ligència i concòrdia!
Si en el referèndum s’hagués deixat votar amb normalitat, s’haurien evitat els enfrontaments, la usurpació d’urnes, les despeses, l’ansietat... Sabríem el que volem, i ara estaríem acordant satisfactòriament solucions de comú acord.
Si aquests últims cinc anys els polítics de tots dos bàndols s’haguessin espremut el cervell per encaixar millor Catalunya dins d’Espanya no s’hauria arribat a la DUI, ni a eleccions anticipades, ni a tenir polítics honrats a les presons, on podrien deixar el seu lloc a lladres i corruptes...
Si l’oposició catalana s’esforcés a ser nexe d’unió amb el govern central no es fomentaria aquest espanyolisme exacerbat que construeix filats fins ara inexistents. Si al rei se li ensenyés a arbitrar en lloc d’amenaçar deixaria de ser una figura decorativa per implicar-se amb el seu poble.
Si Rajoy se n’anés a casa, nosaltres deixaríem de patir la seva inoperància i incompetència. Si les empreses catalanes es plantessin davant d’Europa, en lloc de refugiar-se temorosament a Espanya, aconseguiríem l’esperat reconeixement internacional.
Si tots els governs d’Espanya -central i autonòmics- promoguessin una pedagogia d’empatia cap a Catalunya, emergiria una complicitat global que aplanaria el Procés.
Si solucionat aquest fantasmagòric obstacle, ens agermanéssim Catalunya, Espanya i Europa, deixaria de sagnar l’economia i tornarien els nostres joves de l’estranger. I si...
MIQUEL NAVARRO
LLEIDA
Bombolles
Acaba de ser comprada en una subhasta la pintura d’un retrat de Crist pintat per Leonardo da Vinci per un preu rècord de 381 milions d’euros. Ha estat a la casa Christie’s de Nova York. El comprador és anònim.
És un bon moment per recuperar el documental La gran bombolla de l’art contemporani (2009), de Ben Lewis. S’hi compara la bombolla de l’art contemporani de finals del segle XX amb la bombolla immobiliària.
El documental també analitza com actuen algunes cases de subhasta a l’hora de vendre obres i com alguns artistes assoleixen preus astronòmics al mercat.
Quan acabes de veure el documental o quan llegeixes notícies com la d’aquesta última venda d’una obra de Leonardo da Vinci, arribes a la conclusió que el món de l’art i el món del mercat de l’art massa vegades no van en línies paral·leles.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Portar-se bé caduca?
“Si hi ha un moment per portar-se bé és aquest”, diu un dels grans grups empresarials d’Espanya als nostres nens i nenes. Però el missatge, que podria semblar educatiu, indigna per la seva frivolitat i el seu materialisme.
Què vol dir que ara és el moment? L’anunci, presentat i repetit a les nostres pantalles de televisió des de fa un parell de dies, promociona el nou catàleg de joguines del grup, ara que s’acosta Nadal i el Pare Noel ja prepara el trineu i els Reis Mags emboliquen l’or, l’encens i la mirra.
Què vol dir que ara és el moment? ¿Que portar-se bé només val la pena quan et regalen una joguina després? ¿Quina educació estem donant a les futures generacions? ¿Que l’únic motiu per fer les coses bé és a canvi de…? ¿Que sempre hi ha, i hi haurà, un interès al darrere?
CÈLIA CARBONELL
BARCELONA
