No podem anar enrere
Tinc 87 anys, soc mare de 7 fills i àvia de 20 nets i he viscut angoixada pels esdeveniments violents i amenaçadors d’aquests últims temps. No comprenc com es pot arribar a tanta maldat en un país pacífic com el nostre.
Als avis la guerra ens va robar la infantesa i Franco la joventut i ara, a la nostra vellesa, amb la seva violència ens fan patir pel que els pugui passar als nostres fills i nets, educats en l’amor i en el respecte.
Dins l’enrenou que vàrem patir l’1-O em va sorprendre la gran quantitat de jovent que hi va participar de forma pacífica, emotiva i fins i tot festiva. El món ara és d’ells i tenen tot el dret a decidir com el volen. El món ha canviat molt i contínuament ens hem de posar al dia. No ens podem permetre anar enrere.
Quan vaig veure velles glòries com en Guerra, en González i l’Aznar (que com sempre semblava amargat) justificant l’ús de la violència i defensant el seu curiós concepte de democràcia em vaig sentir transportada a 40 anys enrere. Déu meu, quina por!
No podem permetre que els millors se’n vagin per falta d’oportunitats: investigadors, metges, economistes i professors; els necessitem aquí perquè ens ajudin a fer una Catalunya forta, avançada i pròspera, però sobretot pacífica.
ELVIRA VIVES DONAT I 40 AVIS MÉS
BARCELONA
Suport als presos polítics i al Govern exiliat
Els milers i milers de persones que volem que els Jordis surtin de la presó no hem parat de moure’ns per fer que tornin a casa. El suport i escalf a la família va més enllà de la signatura d’un manifest. Estem al seu costat i en contra de les lleis que condemnen a qui lluita per la llibertat del nostre poble. Ho fem amb energia, sense violència i amb molta estima i emoció. Sabem que els Jordis estan forts, i nosaltres no ens cansarem de denunciar aquesta injustícia fins que surtin de la presó. Nosaltres no us fallarem. Sou part de la nostra família.
Tot això va més enllà del que és la independència. S’ha polititzat la justícia espanyola, s’estan perseguint les idees i el legítim dret del poble català a decidir. L’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans diu clarament: “Tota persona té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres”.
Ara mateix també s’està vulnerant la democràcia i els drets fonamentals dels vuit membres del govern català empresonats i del president Carles Puigdemont i els quatre consellers exiliats a Brussel·les. Ja n’hi ha prou!
Per fer palesa aquesta disconformitat nostra, voldríem que, cada dia, els campanars de les esglésies de tot Catalunya repiquessin durant cinc minuts al punt de les 17.14 hores.
ROGELI PEDRÓ
SANT CUGAT DEL VALLÈS
Seguim lluitant
Són molts els avenços que s’han fet cap a una societat igualitària, una societat en la qual es respectin de la mateixa manera els drets dels ciutadans, una societat en la qual es tracti de la mateixa manera les dones i els homes. I hem d’estar molt contents. I tant que sí! Però hem de seguir lluitant perquè encara estem molt lluny d’aconseguir-ho.
Cada dia es produeixen milers d’agressions masclistes, i el pitjor de tot és que molts cops ni tan sols en som conscients. Ens hi hem acostumat, forma part del nostre dia a dia i al final ha acabat integrant-se en la nostra societat. És un intrús que hem d’anar expulsant a poc a poc. Cal fer-ho. Per una societat millor. Per arribar al moment en el qual no hàgim de recordar cada 25 de novembre que les dones mereixen el mateix tracte que els homes.
PATRICIA GARCÍA
SITGES
