CARTES I MISSATGES
Opinió Cartes 30/11/2017

Cartes a la Directora 30/11/2017

3 min

El deliri groc

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El Partit Popular ho ha tornat a aconseguir: un cop més ha coartat la llibertat d’expressió. La Junta Electoral de Barcelona ha prohibit il·luminar de groc les fonts i les façanes dels edificis públics perquè això trencaria la neutralitat d’aquests elements durant la campanya electoral. No fa gaire es va prohibir que els membres de les meses electorals duguin un llaç groc a la solapa i es van retirar les pancartes per l’alliberament dels presos polítics de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquest deliri de color groc comença a trencar fronteres. El PP i els seus partits germans coarten la llibertat d’expressió, i ho fan esperonant que es declarin il·legals alguns retuits. El jutge crida a declarar Toni Albà per “injúries” en uns tuits. S’investiguen diversos professors per “adoctrinament” a les escoles.

El groc va més enllà d’una campanya política: representa la llibertat d’uns presos que no haurien de ser-ho, representa la realitat d’un país regit per una democràcia fortament qüestionable.

XÈNIA PROVINS PIELLA

BARCELONA

Patrícia Gabancho

Abans-d’ahir ens va deixar la periodista i escriptora argentina d’origen però catalana per voluntat Patríca Gabancho. L’he seguit força en les tertúlies de la ràdio, de la televisió i també en alguna presentació a la Casa del Llibre, i he llegit alguns dels seus llibres. Recordo especialment El preu de ser catalans, i tants d’altres. La seva mort ha estat una gran pèrdua per al món de la cultura.

Coneixedora de la llengua i la cultura catalanes, la Patrícia Gabancho es va convertir en una ferma defensora dels valors de la Catalunya que estimava. Una activista cultural , una lluitadora compromesa, que tanta falta ens fa en aquests moments...

CECÍLIA LLESUY

LA POBLA DE SEGUR

Sixena, com a mostra de respecte als catalans

Amb mig Govern -legítim- a la presó i l’altre mig -legítim- a l’exili, la presidenta de facto de la Generalitat de Catalunya, Soraya Sáenz de Santamaría, en la XII Trobada d’Economia de s’Agaró exigia que els independentistes assumissin responsabilitats per “la fractura i la factura” ocasionades pel Procés, i deia que l’aplicació de l’article 155 de la Constitució era una “mostra de respecte als catalans”.

I com a “mostra de de respecte als catalans”, el conseller de Cultura de facto de la Generalitat de Catalunya, Méndez de Vigo, fent ús i abús de les atribucions que li concedeix l’article 155, aprofita l’ocasió per ordenar a cuita-corrents al Museu de Lleida -sense esperar a les eleccions del 21-D- que entregui a l’Aragó, gratis et amore, 44 obres d’art originàries del monestir de Sixena, on s’ubica el panteó reial amb els sepulcres de la reina Sança i el rei Pere II el Catòlic, pare de Jaume I el Conqueridor. És evident que arribats a aquest punt de la història, la divisió amb criteris provincials -polítics o eclesiàstics- del patrimoni de la Corona Catalano-aragonesa -coalitzada per Catalunya i Aragó- no es pot justificar de cap de les maneres...

JORDI PAUSAS

PARÍS

El turisme de les selfies

Un dia caminant per Barcelona em vaig fixar en un grup que es feia una foto davant de la Sagrada Família en la qual només hi sortien ells i una mica el monument. Al cap d’una estona, mirant les xarxes socials, vaig veure que en totes les fotografies que trobava de viatges el lloc era només una cosa borrosa al fons i que, en realitat, tot eren retrats.

Hem passat de visitar indrets per viure l’experiència i fotografiar el record a anar a algun lloc per fotografiar-nos a nosaltres mateixos i oblidar la resta. Ara el que es porta és el turisme de les selfies. El nostre egocentrisme ha arribat a uns nivells tan elevats que gaudim més d’ensenyar a tothom que hem estat en un lloc que realment de les vistes.

ANDREA CASTILLO BORRALLO

SANT BOI DE LLOBREGAT

Sobretot no hi pensem

Com pot ser que quatre joves es dediquin a apallissar brutalment una dona sense sostre d’origen romanès de 84 anys que dormia al carrer d’un barri de Chamberí de Madrid? Quina mena de persones necessiten divertir-se amb el patiment d’una altra que dormia al carrer agredint-la a cops i puntades de peu?

Ella, que viu al carrer amb el seu marit, també de Romania, ha tingut la valentia d’explicar-ho, de mostrar el seu rostre ferit, i al seu barri els veïns l’han ajudat per demostrar que hi ha una altra cara, contrària a l’odi que ella ha rebut. Esclar que, tot plegat, a qui li importa? Ara se’ns distreu amb coses com el Black Friday o l’alegria de Nadal.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

stats