Fonts de groc
A quin nivell de prohibició arribaran el govern del PP i els seus amics de Ciutadans? Ara les fonts de Barcelona no poden ser il·luminades en groc, ja que és una reivindicació de protesta pels presos polítics. ¿Barcelona no pot encendre els llums per fer costat a totes aquelles persones que pel context polític, aquest any, no veuran les seves famílies per Nadal? No són assassins, no són lladres, no són violadors. Són polítics que sí que han complert les seves promeses, amb tot allò que la gent va decidir votar a les eleccions, la seva campanya política. És inacceptable que la nostra llibertat d’expressió quedi censurada d’aquesta manera. Presos polítics, el poble català està amb vosaltres, no oblidem.
MIREIA BALLESTER
GAVÀ
Jo no em sento enganyat
No és just que els consellers i conselleres, igual que els Jordis, hagin de sentir des de la presó estant que han de donar explicacions per haver mentit a la gent. Per una vegada hem vist membres d’un govern i d’un Parlament que per complir amb el seu compromís electoral han posat en risc el seu patrimoni personal i la seva llibertat. Això no s’havia vist en dècades de democràcia, ans al contrari. Sistemàticament els polítics i els partits han incomplert les promeses fetes als electors per assolir el poder. En canvi, els membres del govern de Catalunya i els 72 diputats sobiranistes van accedir a l’escó (potser no podem dir al poder) mitjançant un programa que manifestava inequívocament el compromís per construir una República Catalana independent. Se’ls pot acusar, en tot cas, d’haver confós desitjos amb realitat, però no podem oblidar que són ells i elles els qui s’han posat al capdavant i ara són a la presó injustament.
CARLES FERRER
VILANOVA I LA GELTRÚ
Nosaltres també us donem suport
Estic fart de sentir a les notícies que una altra dona està patint assetjament o ha estat maltractada. Com a espècie que som, hem d’aprendre a viure tots junts i a respectar-nos els uns als altres, sense aprofitar-nos dels altres o menysprear-los. Les nenes, noies, joves, dones i àvies tenen el mateix dret que qualsevol persona i no som ningú per maltractar-les. Jo, sent un home, estic al vostre costat i m’aixeco a denunciar aquest fenomen incomprensible. No esteu soles, nosaltres també us donem suport.
VÍCTOR GUERRA
BARCELONA
El Museu de Lleida
És un museu que impressiona quan el visites per la seva obra arquitectònica exterior i per la cura de les obres exposades a l’interior. Molt recomanable si no s’ha visitat o per repetir l’experiència, perquè l’art que acull és excepcional i no cal dir que s’ha sabut exposar d’una manera en tot encertada i complaent.
És en aquest museu on es troben algunes de les obres que es reclamen des de Sixena. Estan catalogades, en bones condicions i visitables. Les obres d’art antigues, i aquestes ho són, són molt delicades. Moure-les pot suposar un perjudici per al seu estat. Per exemple, la pintura mural que hi ha al Museu Nacional de Catalunya (MNAC), que també es reclama des de Sixena, no em puc ni imaginar com seria tornar a treure-la del mur per traslladar-la a un altre lloc.
¿No hauria de prevaler sempre el bé de les obres artístiques per sobre de litigis polítics que em sembla que poc tenen a veure amb una estimació real a l’art com a tal? Perquè, posats a retornar als seus llocs d’origen totes les obres dels museus, ben bé la major part desapareixerien. ¿És aquesta la finalitat coherent que ara es pretén? En aquest sentit, doncs, per què no es continua amb el retorn de la Dama d’Elx o els frisos del Partenó?
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
