Viatge a Brussel·les
Aquesta setmana la plaça de Brussel·les té un gran arbre de Nadal que estarà acompanyat de molts catalans que defensen els seus drets. Els crits d’“independència” estan impulsats per les prohibicions, com per exemple la del color groc, i les injustícies jurídiques que mantenen innocents a la presó. Els catalans hem alçat la veu i ara cap article 155 ens segellarà els llavis. Som gent de pau demanant justícia. El groc és el color que ens representa, la llibertat que tant anhelem i les immenses ganes de defensar els nostres drets. Hem aixecat les mans buscant la pau, avui aixequem la veu demanant justícia.
MIREIA BALLESTER
GAVÀ
“Europa, desperta”
Avui Brussel·les s’omple de gent que demana justícia i llibertat. És responsabilitat de tots que Europa sàpiga el que passa: malgrat tot, és la nostra única esperança.
JOAN GARCIA
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
Brussel·les s’omple de Catalunya
“Portem bufandes, gorros grocs i moltes ganes que se’ns senti”. Avui els catalans i catalanes són a la capital belga per fer ressonar la veu d’un poble. Hi són per exigir els drets d’un estat democràtic.
En plena campanya electoral, no oblidem el que va passar l’última vegada que vam posar-nos davant d’unes urnes. Alcem-nos, mobilitzem-nos, tornem a anar cap a les urnes amb més ganes que mai. Fem que es parli de l’afer a la Unió Europea, i que no sigui en va. Avui no només hi ha polítics a la ciutat; Brussel·les s’omple de catalans amb set de democràcia.
ALBA VIÑAL
ARENYS DE MUNT
Comença la campanya
Comença la campanya electoral. Els carrers s’inunden de propaganda. “Vota’m!”, et diuen. La guerra entre candidats ha començat. Tots volen guanyar i ens perseguiran per persuadir-nos, per fer-nos creure que són la millor opció. Durant uns dies ens caurà una pluja d’arguments que haurem de saber filtrar i contrarestar per no ofegar-nos.
No siguem una presa fàcil. No podem deixar que ens impactin tan fàcilment. Necessitem saber què és el que realment volem.
Actuem amb seny, no ens deixem endur per les emocions. És important ser realistes i raonar, pensar en allò que més ens convé, no només a un mateix, sinó a tots. És el futur d’un poble el que està en joc, no ho oblidem.
PATRICIA GARCÍA
SITGES
Lo tortosí, subdialecte de segona
Com a tortosí, em vaig alegrar de poder utilitzar lo meu català i aprendre més sobre el seu ús quan a una assignatura de llengua de la universitat s’havien d’entregar els treballs “en qualsevol de les seves modalitats geogràfiques”.
L’alegria va durar poc. Al primer treball em van marcar com a incorrectes les paraules de la meva “modalitat geogràfica”. Davant del meu dubte sobre com saber què podia escriure, la professora em va remetre al DIEC, l’Optimot i l’ésAdir, on la majoria d’errors que m’havia marcat constaven com a correctes. La resposta de la professora va ser: “Els diccionaris no diferencien entre registre formal i informal”. Tornem al principi! Com sé què és correcte?
Sembla que els dialectes orientals són els estàndards i la resta, els occidentals, són dialectes menyspreats. Professionals de la llengua cauen en l’error de confondre dialecte i registre: el tortosí formal existeix i molts pensen que no, i el categoritzen d’erroni. Així que no, lo meu català és tan correcte com lo vostre.
VÍCTOR MONTECINO
TORTOSA
