De colors i presos
Portem anys en què tot s’ha polititzat i ara fins i tot el simbolisme dels colors també ha estat segrestat per l’ús polític. El color té un valor expressiu que ajuda a mostrar sensacions visuals. Amb la nostra sensibilitat podem apreciar els valors cromàtics. Amb la gran propaganda electoralista que s’ha fet hi ha el perill d’associar un color a un partit o una idea. Els colors poden expressar molt més que això, tal com ja va dir Kandinski a la seva obra De l’espiritual en l’art, en què ell ho sabia trobar i donava valors musicals als colors.
En disseny se sap quins colors van millor segons la funció que s’ha de fer. En art hi ha diferents tipus d’harmonies que es tenen en compte. A la vida diària cadascú fa ús del color segons la seva personalitat i entorn. Tenim els carrers envaïts de cartells de les eleccions ja passades que s’haurien de treure. Segurament passarà com altres vegades, llegirem eslògans o veurem rostres que ens miren des de parets, ponts, fanals... i que el temps farà obsolets. Aquests dies de Nadal molts turistes preguntaran què significa tant de groc per tot arreu i segurament en preguntar-ho s’assabentaran de la defensa que s’hi fa. Tant de bo aquests també es poguessin treure aviat perquè ja no calguessin en haver perdut el seu sentit i significat.
EULÀLIA I. RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Acords
Fa més de 27 anys que exerceixo l’advocacia. En aquest període, gens menyspreable, he pogut observar fenòmens curiosos. Un és que tancar un procediment de manera extrajudicial amb un acord amb la part contrària no sempre genera una sensació d’alleujament als seus protagonistes: la sensació d’haver cedit massa, que s’hauria pogut obtenir un resultat millor, atribuït a la intervenció d’un advocat massa tou (habitualment som l’ase dels cops), enfosqueix el que hauria de ser un èxit. Només passats uns anys i quan els protagonistes han pogut comparar casos semblants, però amb actors més abrandats i amb resultats calamitosos, es reconeix l’encert de l’estratègia seguida. La immaduresa, la vanitat, l’avarícia, la supèrbia, la falta de coneixement de l’assumpte i la presumpció errònia que l’altra part i el jutge estan als llimbs acostumen a ser els causants de desastres difícils de solucionar. “Qui tingui orelles, que escolti” (Mt 13,9).
DAVID TORRAS
SABADELL
No torno a casa per Nadal, mama
Quan vius lluny d’on tens les arrels, lluny de la família i els amics que t’han acompanyat tota la vida, l’arribada del Nadal pot resultar insuportable. És una època festiva, de voler compartir àpats i moments amb els éssers estimats. I en la distància has pogut fer amics però ells ja tenen els seus per celebrar les festes.
En aquestes ocasions tant te fan els regals, les llums i la decoració, fer àpats copiosos... Un arriba a pensar que el millor regal seria poder estar amb la teva gent, però per què? Realment, què canvia en aquestes dates respecte a uns altres dies? Si es poden aprofitar uns dies de vacances a finals de febrer, per què no podem quedar llavors amb tothom i fer un bon sopar amb la família o una barbacoa amb els amics?
Llavors és quan ens alegrem de tenir una família, tot i que lluny, i uns amics que ens estimen molt. Rebre visites dels germans, mares, sogres, cunyats, amics, etc. al llarg de l’any, encara que el Cap d’Any el celebrem sols o siguem dos els que ens barallem per la fava i la figura del tortell de Reis.
Res importa perquè hem escollit la vida que tenim, així que el protocol social no ens ha d’ensorrar i celebrarem el que ens vingui de gust quan ens vingui de gust. Bons dies normals tingueu. No esteu sols.
VÍCTOR MONTECINO
ALHAURÍN DE LA TORRE (MÀLAGA)
