Bon any nou
Sí, feliç 2018: aquest és el meu desig per a tothom, especialment per als que vivim en aquesta terra i estem una mica cansats de tanta agitació. Espero la pau entre els ciutadans -tant si som d’un partit com d’un altre, tant si tenim una tendència ideològica com una altra-, entre les famílies i entre els amics o companys de feina. Pau i respecte, serenitat i educació. Desitjo el millor per a cadascun dels catalans i els que viuen o estan de passada a Catalunya, i que l’estabilitat i la concòrdia prevalguin sobre de qualsevol interès polític o personal.
CRISTINA CASALS
ESPLUGUES DE LLOBREGAT
Independència energètica
Malauradament, pel que fa a l’energia Catalunya depèn gairebé absolutament de l’exterior. El gran potencial energètic autòcton (sol, vent, biomassa, geotèrmia...) segueix gairebé inexplotat, cosa que ens fa molt dependents de l’exterior i, per tant, altament vulnerables. Aquesta inadmissible dependència té alhora un fort impacte negatiu tant per a la nostra balança comercial com per a l’ocupació, sense oblidar-nos del gravíssim impacte mediambiental que genera la importació i el consum d’energies fòssils. La millor de les apostes que a hores d’ara els catalans podem fer és invertir massivament en eficiència energètica, en energies autòctones i sostenibles de proximitat i en autoconsum. Es tracta d’una fórmula òptima per jubilar les superades energies fòssils que malmeten el planeta i que ens fan dependents tant de l’exterior com de certes empreses que són molt pròximes al poder i que per desgràcia estan molt allunyades de la ciutadania.
L’explotació de recursos energètics sostenibles i autòctons no només pot fer augmentar l’ocupació sinó també la cohesió territorial (imaginem per exemple la gestió de boscos per produir biomassa), sense menysprear l’alliberament d’unes energies que malmeten el planeta i les nostres butxaques.
La independència energètica ha de ser sens de dubte una prioritat tant per al nou govern de Catalunya com per a cadascú de nosaltres.
MARTÍ GASSIOT
BARCELONA
Un transport gens públic
La manera que tenen els nostres polítics d’ordenar les prioritats és curiosa. L’augment del preu del transport públic a Barcelona n’és l’últim exemple. Es dediquen a fer-se la punyeta els uns als altres, i si no a ficar-se a la presó, i mentrestant les necessitats de la gent queden en segon pla.
MARIA FERNÁNDEZ
BADALONA
Als jutges
El sistema judicial en un estat democràtic és essencial i tots els pobles que valorin la llibertat han de sentir-se’l seu i merèixer el seu respecte. En un estat europeu democràtic que no vulgui assemblar-se a la Turquia d’Erdogan tot l’aparell judicial, des dels fiscals fins als advocats de l’Estat però sobretot els jutges, haurien d’actuar amb cautela.
Mantenir encara que sigui un dia més els Jordis, Junqueras i Forn en presó preventiva acusant-los de rebel·lió i odi quan saben que això no és cert i que no ho poden sostenir en l’àmbit europeu en un futur se’ls pot girar en contra com un acte de prevaricació vergonyós. Pretendre fer-nos por, fent-ne una causa general i acusant de rebel·lió, odi i malversació a tothom no té cap sentit.
Al bon jutge se l’ha de respectar sempre perquè és un actor indispensable per a una societat lliure i democràtica, però ha de tenir clar que tot el respecte que se li deu ha de venir correspost per una actuació ajustada al dret i que mai pot ser vist com a parcial.
PERE PAJEROLS CASAS
BERGA
