Què més ha de passar?
Crec que qualsevol demòcrata sincer pot entendre que a Catalunya, en aquests moments, estem vivint una situació en la qual ens juguem la supervivència de la democràcia.
Més enllà de l’independentisme i de la seva exigència, del tot legítima, d’un referèndum vinculant amb plenes garanties, aquí i ara s’estan criminalitzant drets democràtics bàsics com el d’expressió, el de manifestació o la llibertat informativa dels mitjans de comunicació.
Es penalitzen suposades infraccions no provades amb multes desmesurades i amenaça de confiscació immediata. S’impedeix exercir càrrecs públics, per als quals han estat elegits legalment, a ciutadans empresonats sense judici i amb presumpció d’innocència, mentre altres ciutadans jutjats i condemnats gaudeixen descaradament de llibertat (Urdangarin, els agressors de Blanquerna).
Tot això, amb l’excusa de la legalitat, impulsat des del govern espanyol i el partit més corrupte d’Europa, acusat pel Fòrum Econòmic Mundial i el Consell d’Europa de no respectar la independència judicial, i promogut per un fiscal general designat directament pel mateix govern.
Davant d’una situació com aquesta, que ens porta a un estat autoritari i policial, em pregunto per què no hi ha una resposta rotunda, contundent i unitària de totes les forces democràtiques catalanes (partits, sindicats, entitats ciutadanes i culturals, universitats).
Actualment hi ha un objectiu immediat del tot prioritari: restablir el funcionament democràtic de les nostres institucions. Què més ha de passar perquè ho fem?
JAUME GARCIA
MANRESA
Messi i el Procés
El jugador del Barça Leo Messi és l’artista del futbol; és el millor jugador que ha trepitjat mai la gespa d’un estadi, un talent natural irrepetible. Com a soci del Barça, porto gaudint de la seva màgia des que el vaig veure jugar per primera vegada en directe, ja fa molt de temps, quan era un esquitx de 15 anys. L’aura que desprenia em va captivar, vaig ser conscient que estava davant d’un geni tocat pels déus.
Vaig començar a anar al Camp Nou l’últim any d’en Kubala, vaig viure els anys de plom, la mestria d’en Cruyff, el gran Diego, l’espectacle d’en Ronaldinho... fins a arribar al millor Barça de la història: el de Laporta, Guardiola, Messi, Xavi, Iniesta i Valdés.
Actualment tenim un dels millors equips d’Europa i, encara, el millor jugador, Messi. És probable que les informacions aparegudes aquests últims dies respecte a la clàusula de sortida de l’argentí en cas d’independència de Catalunya siguin certes.
Com a independentista i romàntic del futbol (l’assumpte dels salaris escandalosos dels futbolistes és motiu d’una altra carta) crec que, si ho assolim, les grans lligues europees, també l’espanyola, voldrien el Barça, amb Messi o sense; però, si no fos així, cap problema, primer és la llibertat i, després, el futbol. En una lliga catalana, no tinc cap dubte que seguiria anant a l’estadi a veure el meu Barça a la vegada que assaboriria per televisió les últimes jugades d’en Leo, allà on jugués, tot recordant aquell nen que em va meravellar ara fa 16 anys.
JOAN XURIACH
BARCELONA
Còmplices
Cada minut, cada segon, que deixem de pensar en els presos i les seves famílies, ens fa còmplices! Cal denúncia i acompanyament constant i accions més efectives perquè els nostres polítics tornin a casa. Posem-hi esforç. S’ho mereixen tot!
GEORGINA MIRÓ
BARCELONA
