Aporofòbia
Aquest neologisme, que ja trobareu al Termcat i que és acceptat per la RAE, fa referència a la por o odi al pobre. Si s’ha tingut la necessitat de crear-lo és perquè existeix a la societat i ens hi hem de referir. És trist que hi hagi pobresa patent a la societat; però encara ho és més que hi hagi persones a qui això produeix només com a reacció por o, pitjor, odi.
Mentrestant, ens hem acostumat a veure persones que demanen als carrers, que s’ofereixen a netejar-nos el vidre del cotxe quan som en un semàfor, que ens venen mocadors de paper, que dormen a les entrades dels caixers o en un racó qualsevol, arraulides enmig de les seves escasses pertinences. I el sentiment que produeixen és, si més no d’entrada, de desconfiança, que ràpidament es pot transformar en temença, quan el que seria lògic en un humà seria, si més no, el sentiment de la compassió i l’ajuda.
Compassió i ajuda perquè de viure sota un sostre a ser un sensesostre hi ha només un límit molt fi. Ningú no sap què pot passar d’un dia per l’altre. A ningú li agrada de viure en la pobresa. Una societat on hi ha fòbia a la pobresa és una societat mancada de solidaritat. Tant de bo un dels propòsits d’aquest any nou sigui el de contribuir en allò que es pugui a millorar les condicions de vida de tots aquells que malviuen en la pobresa.
EULÀLIA I. RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Caverna mediàtica
L’assumpte de Tabàrnia només és una maniobra per distreure el personal. El que hi ha darrere d’aquesta cortina de fum és l’ambició del bloc del 155 d’obtenir la presidència de la Generalitat a qualsevol preu.
Tot i haver-se presentat a les eleccions en condicions excepcionalment favorables, no han estat capaços de guanyar el bloc independentista. Només han aconseguit fer una transferència de vots a Ciutadans i arruïnar electoralmentPSC i PP.
Jo crec que la propera envestida a la democràcia per part del bloc del 155 serà intentar formar govern al seu estil, il·legítimament.
No ens hem de distreure amb els titulars que genera la caverna mediàtica o cavèrnia.
XAVIER BOSCH
BANYOLES
S’ha acabat el temps
L’última gala dels Globus d’Or es va convertir en una reivindicació de les dones contra totes les discriminacions que patim quotidianament. És molt important que figures mediàtiques com els actors i les actrius de Hollywood, que tenen molta visibilitat i influència, es mullin per una causa tan necessària com aquesta, que fins fa poc estava poc present en el debat públic. Esperem que no quedi només en un gest i que es materialitzi en polítiques reals per assolir la igualtat entre homes i dones.
MARIA FERNÀNDEZ
BADALONA
El rosari de l’aurora
No deixa de ser paradoxal que, tot i estar adscrita a la Unió Europea -garant de les llibertats dels pobles i dels drets humans-, Espanya segueixi manifestant la seva fòbia als polítics i ciutadans independentistes catalans -guanyadors en les eleccions del 21-D, convocades per Mariano Rajoy-, fins al punt d’acusar-los gratuïtament, injustament i fal·laciosament de colpistes i “rebels i sediciosos”.
És per això que resulta impresentable als ulls del món que tres magistrats del Tribunal Suprem espanyol hagin decidit per unanimitat que és arriscat deixar en llibertat provisional Oriol Junqueras, vicepresident de la Generalitat, líder d’Esquerra Republicana de Catalunya, historiador, pacifista i pare de dos fills menors d’edat. Es fa evident que aquesta manera de procedir contra les llibertats del nostre poble acabarà com el rosari de l’aurora.
JORDI PAUSAS
PARÍS
